ESPONTÀNIAMENT
sortir-li de l'ànima (a algú) SV, procedir d'un sentiment sincer (EC)
Al Joan li va sortir de l'ànima dir-me tot el que pensava de mi
sortir-li de l'ànima (a algú) SV, procedir d'un sentiment sincer (EC)
Al Joan li va sortir de l'ànima dir-me tot el que pensava de mi
sortir-li de l'ànima (a algú) SV, procedir d'un sentiment sincer (EC)
Així que el va veure, li va sortir de l'ànima dir-li que l'estimava
sortir-li de l'ànima (a algú) SV, ésser un sentiment sincer (A-M)
Aquell insult li ha sortit de l'ànima
▷dir tot el que fa al cas (p.ext.)
[Bal. (A-M)]