fer denteta (a algú) SV, fer enveja menjant (DIEC1)
Gairebé fa denteta veure amb el gust que menja (També s'usa amb els quantificadors força, molt, etc. en posició prenominal) (R-M)
→fer venir aigua a la boca (a algú)
▷fer dentetes (a algú) (v.f.), ballar-li l'aigua als ulls (a algú) (p.ext.)
fer denteta (a algú) SV, fer a la vista d'algú quelcom que li desperti un desig / fer venir gran desig de posseir una cosa (R-M, A-M)
Sap que no pot menjar xocolata i es dedica a fer denteta a son germà / Quan el veia festejant amb la Rosa, li feia denteta / Les efusions dels nuvis li feien denteta / Quan veig aquests jardins tan bonics, me fan denteta / A nosaltres no cal dir si'ns feya denteta mirar tant de bé de Déu / Tantes nits d'haver-la tinguda a l'encalç de la mà, fent-li denteta com fruyta assahonada que no's pot abastar (*, DIEC1, EC, A-M, A-M, A-M)
→fer babarotes (a algú), fer es ulls verds (a algú), fer dents (a algú), fer venir salivera (a algú), fer ses enzes (a algú), fer emmendoris (a algú)
▷fer dentetes (a algú) (v.f.), passar-li (alguna cosa) pels nassos (a algú) (p.ext.), ballar-li l'aigua als ulls (a algú) (p.ext.), fer empertenir (algú) (p.ext.)