fer cas omís de SV, desatendre / no mostrar atenció ni concedir importància als consells o recomanacions d'algú (Fr, *)
Fer cas omís d'algú / Li ha dit molts cops que ha de respectar els senyals de trànsit, però en fa cas omís (DIEC1, *)
▷fer cas de (ant.), tenir consideracions (p.ext.), ja poden dir missa (p.ext.), que diguin missa (p.ext.), deixar (algú) amb la paraula a la boca (p.ext.), que diguin el que vulguin (p.ext.)
fer cas omís de SV, desobeir / no obeir una ordre, un manament, etc. (Fr, *)
Sempre fa cas omís de les ordres que li donen
fer cas omís de SV, ometre / no mostrar atenció ni concedir importància a algú o a alguna cosa (Fr, *)
Sempre fa cas omís dels meus consells; per això sempre s'equivoca
▷fer cas de (ant.), tenir consideracions (ant.), ja poden dir missa (p.ext.), que diguin missa (p.ext.)
fer cas omís de SV, prescindir / no mostrar atenció ni concedir importància a algú o a alguna cosa (Fr, *)
En Joan sempre fa cas omís dels meus consells
→deixar (algú o alguna cosa) de banda
▷fer cas de (ant.), tenir consideracions (ant.), aclucar-se d'ulls (p.ext.)