DESATENDRE
com si tal cosa SAdv, impassible / sense donar importància (R-M, *)
L'amenaçaren d'expulsar-lo de la classe, però ell com si tal cosa; no en va fer cas / Ja li pots dir el que vulguis, la seva habitació es quedarà com si tal cosa; no l'endreçarà pas / Quan li diuen que ajudi en les feines de casa sempre fa com si tal cosa (R-M, *, *)
deixar jeure (alguna cosa) SV, no ocupar-se d'alguna cosa (EC)
Va deixar jeure aquell negoci perquè darrerament no funcionava gaire bé (S'usa normalment amb noms que denoten afers, negocis, etc. com a complement)
→deixar dormir (alguna cosa), deixar de les mans (alguna cosa)
▷no deixar (alguna cosa) de la mà (ant.), perdre s'al·leluia (p.ext.)
desparar un altar per parar-ne un altre SV, expressió que es refereix a una complicació que en provoca una altra / desatendre una cosa per a prestar atenció excessiva a una altra / atendre a una cosa desatenent-ne una altra (R-M, A-M, A-M)
Soluciona com puguis la qüestió de la casa, però no t'empenyoris el camp; despararies un altar per parar-ne un altre (També s'usa amb el verb despullar) (R-M)
→despullar un sant per vestir-ne un altre, fer un forat per tapar-ne un altre, destapar un forat per tapar-ne un altre, llevar a un sant per donar a un altre
llevar a un sant per donar a un altre SV, desatendre una cosa en benefici d'una altra no més important (A-M)
–L'han cessat com a ministre de Justícia per nomenar-lo ministre de Defensa. –Han llevat a un sant per donar a un altre
no estar per camàndules SV, no estar disposat a atendre a coses insignificants o que no interessen
No estic per camàndules / Té molta feina i no està per camàndules (DIEC1, *)
→no estar per solfes; no estar per comèdies; no estar per orgues; no estic per ossos, que la carn m'embafa
no estar per solfes SV, no estar disposat a atendre a coses insignificants o que no interessen / no estar disposat a allò que altri proposa, o que les circumstàncies porten (A-M)
Com que va just de temps, no està per solfes (També s'usa amb el nom cançons i amb els quantificadors gaire, gens, etc. en posició postverbal)
→no anar de solfes; no estar per brocs; no estar per comèdies; no estar per històries; no estar per orgues; no estar per camàndules; no estic per ossos, que la carn m'embafa
no mirar cara ni ulls SV, desatendre / expressió emprada per a indicar que una acció es duu a terme sense cap mirament ni respecte, desconsideradament (Fr, *)
En aquella guarderia no miren cara ni ulls, haurien d'anar més en compte amb les criatures petites / Ell sempre fa el que més li convé, sense mirar cara ni ulls; no té cap atenció (També s'usa amb la forma sense mirar cara ni ulls) (*, R-M)
→no mirar cap ni cara, a la babalà, parlo jo o passa un carro
■ parlo jo o passa un carro SCoord, dit per a expressar enuig quan hom no és escoltat
Silenci, si us plau. Parlo jo o passa un carro? Hi ha algú que m'escolti?
perdre s'al·leluia SV, deixar de tenir esment o cura de totes les coses per dedicar-se totalment a una (A-M)
Darrera sa música hi perd s'aleluia / Arribaràs a perdre s'aleluia, amb tant d'estudiar (A-M)
▷deixar jeure (alguna cosa) (p.ext.)
[Men. (A-M)]
tancar l'orella (a alguna cosa) SV, no voler sentir alguna cosa, entendre-la / no accedir-hi, no fer-ne cas (DIEC1, EC)
L'empresa tanca l'orella a tot el que sigui petició d'augment de salari / Tancar l'orella a la calúmnia (S'usa amb noms del tipus queixa, petició, etc. com a complement) (R-M, EC)
entrar-li per una orella i sortir-li per l'altra (a algú) SCoord, es diu d'allò que hom no vol atendre / alguna cosa, no retenir-la, no fer-ne cap cas / vol dir que no es fa cas del que els altres diuen / escoltar sense atenció (R-M, DIEC1, A-M, A-M)
Tot el que li aconsellen li entra per una orella i li surt per l'altra / No xerris més, que tanmateix el que dius per una orella m'entra i per l'altra m'ix (També s'usa amb el verb eixir) (R-M, *)
→escoltar (alguna cosa) amb orelles de ruc, fer orelles de marxant
▷fer el sord (p.ext.), ja poden dir missa (p.ext.), que diguin missa (p.ext.), tant se li'n dona (a algú) (p.ext.), que diguin el que vulguin (p.ext.)
escoltar (alguna cosa) amb orelles de ruc SV, no voler atendre (R-M)
Escolta els consells dels seus pares amb orelles d'ase / Tot ho escolta amb orelles de ruc, com si res no anés per ell (També s'usa amb el nom ase) (*, R-M)
→fer l'orni, entrar-li per una orella i sortir-li per l'altra (a algú), fer orelles de mercader, fer l'orella sorda, fer orelles de marxant, fer orelles de cònsol, tapar-se les orelles, escoltar com qui sent ploure
fer cas omís de SV, desatendre / no mostrar atenció ni concedir importància als consells o recomanacions d'algú (Fr, *)
Fer cas omís d'algú / Li ha dit molts cops que ha de respectar els senyals de trànsit, però en fa cas omís (DIEC1, *)
▷fer cas de (ant.), tenir consideracions (p.ext.), ja poden dir missa (p.ext.), que diguin missa (p.ext.), deixar (algú) amb la paraula a la boca (p.ext.), que diguin el que vulguin (p.ext.)
fer el Joan de Tarragona SV, fer el sord / no atendre (A-M, *)
No facis el Joan de Tarrogona i compleix amb les teves obligacions
fer l'orella sorda SV, (algú) fer el sord, fingir que no sent allò que li diuen, fer com si no ho sentís (A-M)
M'ho va avisar però jo vaig fer l'orella sorda: ara me'n penedeixo
→fer orelles de mercader, fer orelles de marxant, fer orelles de cònsol, escoltar (alguna cosa) amb orelles de ruc, fer el Joan de Tarragona
▷fer orelles sordes (v.f.), que diguin el que vulguin (p.ext.)
fer orelles de cònsol SV, desatendre / algú, fingir que no sent allò que li diuen, fer com si no ho sentís / no fer cabal del que altri diu (R-M, *, A-M)
Ja li hem reclamat tres vegades el que li vam deixar, però ell fa orelles de cònsol; tinc por que no ens ho tornarà mai més / Si no agrad an es públich, que fassa oreyas de cònsol (R-M, A-M)
→fer orelles de mercader, fer l'orella sorda, fer orelles de marxant, fer orelles de paret, escoltar (alguna cosa) amb orelles de ruc
[Mall. (A-M)]
fer orelles de marxant SV, desatendre / algú, fingir que no sent allò que li diuen, fer com si no ho sentís (R-M, *)
Van demanar-li una invitació, però va fer orelles de marxant i no els la va donar (R-M)
→fer el sord, fer orelles de mercader, fer l'orella sorda, fer orelles de cònsol, entrar-li per una orella i sortir-li per l'altra (a algú), escoltar (alguna cosa) amb orelles de ruc, escoltar com qui sent ploure, fer el Joan de Tarragona
fer orelles de mercader SV, (algú) fer el sord, fingir que no sent allò que li diuen, fer com si no ho sentís (A-M)
No cal que t'hi escarrassis: sempre fa orelles de mercader a tot el que li diuen
→fer l'orella sorda, fer orelles de marxant, fer orelles de cònsol, escoltar (alguna cosa) amb orelles de ruc
■ ja poden dir missa O, expressió usada quan volem donar a entendre que no tindrem en compte el que dirà algú
Ja poden dir missa els meus pares, que jo penso fer aquest viatge; tant si ho volen com si no
→que diguin missa, que diguin el que vulguin
▷entrar-li per una orella i sortir-li per l'altra (a algú) (p.ext.), fer cas omís de (p.ext.)
que diguin el que vulguin O, es diu manifestant menyspreu del que puguin dir els murmuradors o els contradictors (A-M)
Que diguin el que vulguin, que jo ja estic content
→que diguin missa, ja poden dir missa
▷entrar-li per una orella i sortir-li per l'altra (a algú) (p.ext.), fer cas omís de (p.ext.), fer l'orella sorda (p.ext.)
■ que diguin missa O, expressió usada quan volem donar a entendre que no tindrem en compte el que dirà algú
Que diguin missa els de la companyia: jo penso que és una bona idea i penso tirar-la endavant
→ja poden dir missa, que diguin el que vulguin
▷entrar-li per una orella i sortir-li per l'altra (a algú) (p.ext.), fer cas omís de (p.ext.)
deixar (algú) plantat SV, no fer cas (R-M)
Sempre deixen en Miquel plantat i per això es queixa / Sense esperar que acabés d'explicar el viatge, el varen deixar plantat i se'n van anar (*, R-M)
■ deixar (algú) tirat SV, no prestar l'atenció deguda a algú
Els lampistes van deixar en Josep tirat en no presentar-se a arreglar les canonades
→deixar (algú) plantat, deixar (algú) a l'estacada
▷quedar tirat (inv.), quedar com la criada de santa Anna (inv.)
falsejar la cara (a algú) SV, fer com aquell qui no veu o no coneix algú (EC)
Ens vam creuar pel carrer i em va falsejar la cara, i això que havíem estat veïns durant més de deu anys / Quan el va veure venir, no li falsà gens la cara, sinó que l'esperà de bon grat (També s'usa amb el verb falsar)
falsejar la vista (a algú) SV, fer com qui no veu algú / fer de no veure algú, evitar-ne la mirada (DIEC1, A-M)
Quan he passat prop d'ell, ha falsejat la vista, com si no em veiés (R-M)
[Mall. (A-M)]
no dir «bèstia, què fas» SV, no parlar quan caldria parlar (A-M)
En cap moment del dia no va dir «bèstia, què fas», com si estigués enfadat / Vam estar de costat molta estona, però va marxar sense dir «bèstia, què fas aquí»; com si mai no ens haguéssim conegut (*, R-M)
→no dir ni ase ni bèstia, no dir «ca què fas» ni «cavaller a porta»
no dir «ca què fas» ni «cavaller a porta» SV, no saludar o no avisar d'allò que caldria avisar (A-M)
Quan està amb els amics de la universitat, als amics del poble no ens diu «ca què fas» ni «cavaller a porta» (També s'usa amb la forma no dir «ca què fas»)
→no dir «bèstia, què fas»; no dir ni ase ni bèstia
[Sóller (A-M)]