esbullar el marro (a algú) SV, impedir a algú de fer allò que ja havia iniciat / destorbar, impedir a qualcú que compleixi els seus propòsits (A-M, A-M)
Li agrada dedicar-se a esbullar el marro a la gent: mai no deixa que surtin bé els nostres plans
esbullar el marro (a algú) SV, impedir a algú de fer allò que ja havia iniciat / destorbar, impedir a qualcú que compleixi els seus propòsits (A-M, A-M)
Ja teníem tota l'excursió preparada quan de sobte en Pere es va començar a trobar malament; aquest sempre ens esbulla el marro / L'intervenció del senyor Cambó esbullant el marro an els caciquistes (*, A-M)