deixar (algú) sense paraula SV, esbalair / deixar algú atònit, estupefacte, meravellar (R-M, *)
Vaig deixar els convidats sense paraula amb les meves confessions
→deixar (algú) de pedra, deixar (algú) sense resposta
▷deixar (algú) sense paraules (v.f.), quedar sense paraula (inv.), no tenir paraules (inv.), no trobar paraules (inv.), perdre la paraula (inv.), deixar (algú) amb la paraula a la boca (p.ext.), dir-ne una de fresca (a algú) (p.ext.)
deixar (algú) sense paraula SV, esbalair / deixar algú atònit, estupefacte, meravellar (R-M, *)
Les seves declaracions van deixar el fiscal sense paraula / L'acusació d'aquell home el va deixar sense paraula; no encertava a defensar-se d'un atac tan absurd (*, R-M)
→deixar (algú) de pedra, deixar (algú) sense resposta
▷deixar (algú) sense paraules (v.f.), quedar sense paraula (inv.), no tenir paraules (inv.), no trobar paraules (inv.), perdre la paraula (inv.), deixar (algú) amb la paraula a la boca (p.ext.), dir-ne una de fresca (a algú) (p.ext.)