ESBALAIR

deixar (algú) sense paraula SV, esbalair / deixar algú atònit, estupefacte, meravellar (R-M, *)

Vaig deixar els convidats sense paraula amb les meves confessions

→deixar (algú) de pedra, deixar (algú) sense resposta

▷deixar (algú) sense paraules (v.f.), quedar sense paraula (inv.), no tenir paraules (inv.), no trobar paraules (inv.), perdre la paraula (inv.), deixar (algú) amb la paraula a la boca (p.ext.), dir-ne una de fresca (a algú) (p.ext.)