d'esma SP, sense veure-hi o sense fixar l'atenció (A-M)
Caminar d'esma / Aqueix ceguet va d'esma arreu / La boira va descendint; jo sols camino d'esma / Entraren..., una porta baixa, l'empenyeren d'esma, d'esma ficaren el llum i d'esma allargaren el coll cap a la fosca per a donar una llambregadaa / En Belluguins repetia d'eyma el siulet tremolós (DIEC1, A-M, A-M, A-M, A-M)
→per inèrcia, sense pensar, sense esma
d'esma SP, maquinalment / sense aptesa per a reaccionar d'una manera conscient (R-M, *)
Estava tan cansat que pujava per les escales d'esma; ni sabia a quin pis es trobava (R-M)
→sense pensar, sense esma
▷de pura pensa (p.ext.)
d'esma SP, tenir gran facilitat per a una cosa, saber-la fer a correcuita i sense fixar-s'hi (A-M)
No et queixis, que això tu ho fas d'esma. No necessites cap ajuda
→a la correguda, de correntes, a ulls clucs, amb una mà lligada a l'esquena
pegar d'esma SV, pegar de cap, caure i pegar amb la part posterior del crani (A-M)
Na Xisca ha caigut del marge per avall i ha pegat d'esma
→caure de clatell, caure de memòria, anar de corcoll, caure de corcoll
▷badar-se la crisma (p.ext.)
[Mall. (A-M)]