Cerca

BELL

bon mosso SN, expressió que hom aplica a una persona jove ben plantada (EC)

Quan el vaig conèixer era jove i bon mosso; ara, amb els anys, sembla més baix / Tenia dues filles, però només la petita era bona mossa (R-M*)

ben plantat

VANITÓS

no ésser-li bon mosso el rei (a algú) O, es diu de qui s'atribueix superioritat; especialment d'una noia molt exigent que desdenya els pretendents / no semblar-li res digne o superior a ell. Es diu d'una persona molt vanitosa (R-MA-M)

És una noia tan ensuperbida, que ni el rei no li és bon mosso; però potser acabarà casant-se amb un pelacanyes / Que ja el rei no m'era bon mosso (R-MA-M)

donar carbassa (a algú) (p.ext.)