Cerca

DESBOCAR-SE

anar-se'n de la llengua SV, dir alguna cosa que convenia callar / escapar-se paraules indiscretes a algú (DIEC1A-M)

Sempre se'n va de la llengua i un dia això li portarà greus problemes (També s'usa amb la forma fugir-li la llengua (a algú))

anar-se'n de la boca, perdre els estreps, pujar de to, afluixar la llengua, dir-ne una de fresca (a algú), engegar-ne una de fresca (a algú)

anar-se'n de llengua (v.f.), mossegar-se la llengua (ant.), mossegar-se els llavis (ant.), retenir la llengua (ant.), quedar curt (ant.), tenir (alguna cosa) engavatxada (ant.), dir-ne de tots colors (a algú) (p.ext.), dir-ne de verdes i de madures (a algú) (p.ext.)

OFENDRE

anar-se'n de la llengua SV, dir alguna cosa que convenia callar / escapar-se paraules indiscretes a algú (DIEC1A-M)

L'auditori es va quedar bocabadat quan el locutor va anar-se'n de la llengua criticant tots els membres del club (També s'usa amb la forma fugir-li la llengua (a algú))

anar-se'n de la boca, perdre els estreps, pujar de to, afluixar la llengua, dir-ne una de fresca (a algú), engegar-ne una de fresca (a algú)

anar-se'n de llengua (v.f.), mossegar-se la llengua (ant.), mossegar-se els llavis (ant.), retenir la llengua (ant.), tenir (alguna cosa) engavatxada (ant.), dir-ne de tots colors (a algú) (p.ext.), dir-ne de verdes i de madures (a algú) (p.ext.)