DESBOCAR-SE

1. un cavall o una haveria, posar-se a córrer abrivadament desobeint el fre

perdre els estreps SV, anar-se'n el genet involuntàriament els peus dels estreps / treure, el genet, involuntàriament els peus dels estreps i no poder-los-hi tornar a ficar / treure involuntàriament els peus dels estreps i no poder-los-hi ficar de bell nou (DIEC1ECA-M)

Quan va començar a galopar el genet va perdre els estreps / Descompon molt lo caualler e li fa souint perdre los estreps, en especial quant és armat (*A-M)


2. (fig.) anar-se'n de la llengua dient paraules inconvenients, injurioses

anar-se'n de la llengua SV, dir alguna cosa que convenia callar / escapar-se paraules indiscretes a algú (DIEC1A-M)

Sempre se'n va de la llengua i un dia això li portarà greus problemes (També s'usa amb la forma fugir-li la llengua (a algú))

anar-se'n de la boca, perdre els estreps, pujar de to, afluixar la llengua, dir-ne una de fresca (a algú), engegar-ne una de fresca (a algú)

anar-se'n de llengua (v.f.), mossegar-se la llengua (ant.), mossegar-se els llavis (ant.), retenir la llengua (ant.), quedar curt (ant.), tenir (alguna cosa) engavatxada (ant.), dir-ne de tots colors (a algú) (p.ext.), dir-ne de verdes i de madures (a algú) (p.ext.)

engegar-les sense engaltar SV, parlar sense miraments / enraonar de qualsevol manera, sense pensar les coses (R-MA-M)

Més val que parlis tu, perquè ell les engega sense engaltar i pot esguerrar la negociació / Les fot sense engaltar i ni se n'adona (També s'usa amb els verbs fotre i dir) (R-M*)

dir-ne de totes, dir-ne de verdes i de madures, tirar-les amb bala

anar-se'n de la boca (p.ext.), engegar (alguna cosa) l'una darrere l'altra (p.ext.), afluixar la llengua (p.ext.), com aquell qui no diu res (p.ext.)