DECAURE
anar-se'n a terra SV, decaure / tenir un mal resultat, fer-se malbé alguna cosa (R-M, *)
És llàstima que aquesta indústria se'n vagi a terra; era la més característica del país (R-M)
anar-se'n a terra SV, decaure / tenir un mal resultat, fer-se malbé alguna cosa (R-M, *)
És llàstima que aquesta indústria se'n vagi a terra; era la més característica del país (R-M)
anar-se'n a terra SV, caure, deixar de sostenir-se dempeus o a nivell més alt que el sòl (A-M)
Finalment aquell castell tan antic se n'ha anat a terra
anar-se'n a terra SV, perdre's, deixar d'existir, de tenir realització (A-M)
Les millors intencions se'n van a terra quan no es té perseverança (R-M)
→tornar-se aiguapoll, acabar com el rosari de l'aurora, anar-se'n al diable, acabar en aigua de figues, anar aigua avall, anar-se'n a fer punyetes, anar-se'n a l'aigua, anar-se'n al carall, anar-se'n a rodar