ENSORRAR-SE
anar-se'n a terra SV, caure, deixar de sostenir-se dempeus o a nivell més alt que el sòl (A-M)
Finalment aquell castell tan antic se n'ha anat a terra
caure a terra SV, caure, deixar de sostenir-se dempeus o a nivell més alt que el sòl (A-M)
La casa va caure a terra de vella
→anar-se'n a terra, venir-se'n, entrar-se'n
▷caure en terra (v.f.)
entrar-se'n SV, enfonsar-se, ensorrar-se / afonar-se (DIEC1, A-M)
Quin soroll que feu: sembla que la casa se n'entra / Los crits foren tan grans d'abdues les parts que paria que cel e terra se'n degués entrar / Si tant és que dels mariners muira negú, veem que'l giten en la mar e entra-se'n al fons e menuguen-lo los pexs / Anc que el cel s'abís i la terra se n'entr (DIEC1, A-M, A-M, A-M)