anar-se’n a terra SV, caure, deixar de sostenir-se dempeus o a nivell més alt que el sòl (A-M)

Finalment aquell castell tan antic se n’ha anat a terra

→ caure a terra, venir-se’n, entrar-se’n

caure a terra SV, caure, deixar de sostenir-se dempeus o a nivell més alt que el sòl (A-M)

La casa va caure a terra de vella

→ anar-se’n a terra, venir-se’n, entrar-se’n

▷ caure en terra (v.f.)

entrar-se’n SV, enfonsar-se, ensorrar-se (IEC)

Quin soroll que feu: sembla que la casa se n’entra (IEC)

→ venir-se’n, anar-se’n a terra, caure a terra