CONTRAPEL
a repel SP, en direcció contrària a la inclinació natural del pèl
Afaitar-se a repèl (EC)
a repel SP, en direcció contrària a la inclinació natural del pèl
Afaitar-se a repèl (EC)
a repel SP, contra la voluntat / ésser desagradable de fer alguna cosa, sentir aversió o repugnància de fer-la (R-M, EC)
Aquella ordre tan a deshora li venia a repèl i la va complir rondinant / Ho va fer a repel; es veia d'una hora lluny que no tenia ganes d'acabar la feina (R-M, *)
→a contrapel, a contracor, venir-li a remà (a algú)
▷de grat (ant.), de cor (ant.), venir-li de gust (a algú) (ant.), caure-li de les mans (a algú) (p.ext.), caure-li dels dits (a algú) (p.ext.), venir coster (a algú) (p.ext.), ésser repelós (a fer alguna cosa) (p.ext.)
a pèl i a repel SCoord, completament / enterament, totalment (R-M, *)
S'han fet un tip de criticar-lo a pèl i a repel; tothom hi ha intervingut (R-M)