DESGRAT
a contracor SP, vencent un sentiment de repugnància; de mal grat / contra el voler o la inclinació de qualcú / de mala gana, vencent un sentiment de repugnància (DIEC1, A-M, A-M)
Ben a contracor va haver de dir que aquella gent no els podia ajudar en aquella qüestió; no era cosa factible / Molt a contracor la mare castigà el seu fill / Se rendia a contracor... Era la por, lo que l'obligava a cedir (R-M, R-M, A-M)
→de mala gana, per força, de mal cor, a repel, a contrapel, de mal grat, a desgrat de
▷de grat (ant.), amb molt de gust (ant.), venir-li a remà (a algú) (p.ext.), fer-se costa amunt (a algú) (p.ext.), venir coster (a algú) (p.ext.), per obligació (p.ext.), de rebufada (p.ext.), a contratemps (p.ext.)
a desgrat de SP, contra la voluntat, de mala gana. Malgrat algun impediment / de mal grat / de manera desagradable (R-M, DIEC1, A-M)
En Joaquim va dir que sí, a desgrat del seu germà i de tots els qui s'hi oposaven / Van prendre aquella decisió a desgrat dels seus companys / A desgrat de les inconveniències de son germà; van anar a la platja / Fer quelcom a desgrat sempre deixa mal record; no dóna cap satisfacció / Sempre la veritat nua..., a grat o desagrat, y succehesca lo que succehesca / La cruel monotonia de les diversions, a desgrat de l'experiència, us torna a caçar (El complement és opcional) (R-M, R-M, *, R-M, A-M, A-M)
→a despit de, a pesar de, a contracor, de mal talent, de mal grat
▷en desgrat de (v.f.), de cor (ant.), de rebufada (p.ext.), a contratemps (p.ext.), no me'n faria pas lladre (p.ext.)
a repel SP, contra la voluntat / ésser desagradable de fer alguna cosa, sentir aversió o repugnància de fer-la (R-M, EC)
Aquella ordre tan a deshora li venia a repèl i la va complir rondinant / Ho va fer a repel; es veia d'una hora lluny que no tenia ganes d'acabar la feina (R-M, *)
→a contrapel, a contracor, venir-li a remà (a algú)
▷de grat (ant.), de cor (ant.), venir-li de gust (a algú) (ant.), caure-li de les mans (a algú) (p.ext.), caure-li dels dits (a algú) (p.ext.), venir coster (a algú) (p.ext.), ésser repelós (a fer alguna cosa) (p.ext.)
de mal talent SP, desgrat / vencent un sentiment de repugnància (Fr, *)
Anirà a casament de mal talent perquè no li agraden les cerimònies religioses
→de mal grat, a contracor, a desgrat de
▷a mal talent (v.f.)
de mala gana SP, contra la voluntat / amb repugnància / en mala disposició de salut o d'humor (R-M, DIEC1, A-M)
Si has de fer-ho de mala gana, més val que no ho facis / Ho fa tot de mala gana (R-M, EC)
→a contracor, a desgrat de, de mal grat, de mal cor, de rebufada
▷de bona gana (ant.), amb molt de gust (ant.), de cor (ant.), de grat (ant.), de gust (ant.)
fer-se costa amunt (a algú) SV, una cosa, resultar molesta o difícil (DIEC1)
Tornar a la feina després de les vacances es fa costa amunt per a moltes persones
→venir coster (a algú), venir costa amunt (a algú), fer-se-li una muntanya (a algú), venir esquerra mà (a algú), tot costa
no me'n faria pas lladre O, es diu referint-se a una cosa que no agrada (A-M)
Quins apartaments més horrorosos a primera línia de mar! No me'n faria pas lladre!
per força SP, contra voluntat / per necessitat, encara no volent (DIEC1, A-M)
Si no ho has fet de grat, ho hauràs de fer per força / Vaig haver de menjar per força perquè no tenia gana (EC, *)
▷a la força (v.f.), per compromís (p.ext.)
■ tot costa O, una cosa, resultar molesta o feixuga
–De vegades es fa complicat tirar les coses endavant. –Sí, noia, tot costa
venir costa amunt (a algú) SV, una cosa, resultar molesta o difícil (DIEC1)
Això ve costa amunt en aquest moment / Aquell encàrrec li venia costa amunt, però el va complir / A mi sempre m'ha vengut costa amunt axò de pensar y creure que Déu hagués creat el món tal com el conexem avuy en dia (*, *, A-M)
→fer-se costa amunt (a algú), venir coster (a algú), fer-se-li una muntanya (a algú), venir esquerra mà (a algú), tot costa
venir coster (a algú) SV, costar de fer / resultar difícil o molesta (una cosa) (R-M, EC)
Un treball com aquest ve coster a tothom / Després de la discussió que ambdós havien tingut, els venia coster de tornar a relacionar-se / No se li pot demanar cap favor; tot li ve coster de fer (*, R-M, R-M)
→fer-se-li una muntanya (a algú), fer-se costa amunt (a algú), venir costa amunt (a algú), venir esquerra mà (a algú)
venir esquerra mà (a algú) SV, venir malament, contra gust o mancada de facilitat (A-M)
M'ha vengut esquerra mà que no em puguis ajudar amb els preparatius de la festa / Li va esquerra mà venir-te a cercar, però ho farà perquè em deu un favor
→fer-se costerut (a algú), fer-se-li una muntanya (a algú), fer-se costa amunt (a algú), venir coster (a algú), venir costa amunt (a algú)
▷de mal (fer alguna cosa) (p.ext.)
[Mall., Men. (A-M)]
venir-li a remà (a algú) SV, venir molt malament de fer una cosa a algú (DIEC1)
Li venia molt a remà haver de doblegar l'esquena / L'hi va anar a remà, per això els va fer tan mala cara (També s'usa amb el verb anar i amb les formes venir-li molt a remà (a algú) i venir-li a reremà (a algú)) (EC, *)