a contracor SP, vencent un sentiment de repugnància; de mal grat (IEC)

Ben a contracor va haver de dir que aquella gent no els podia ajudar en aquella qüestió; no era cosa factible / Molt a contracor la mare castigà el seu fill (R-M)

→ de mala gana, per força, de mal cor, a repèl, a contrapèl, de mal grat, a desgrat de

▷ de grat (ant.), amb molt de gust (ant.), venir-li a remà (a algú) (p.ext.), fer-se costa amunt (a algú) (p.ext.), venir coster (a algú) (p.ext.), per obligació (p.ext.), de rebufada (p.ext.), a contratemps (p.ext.)

a desgrat de SP, contra la voluntat, de mala gana. Malgrat algun impediment / de mal grat (R-M, IEC)

En Joaquim va dir que sí, a desgrat del seu germà i de tots els qui s’hi oposaven / Van prendre aquella decisió a desgrat dels seus companys / Fer quelcom a desgrat sempre deixa mal record; no dóna cap satisfacció / A desgrat de les inconveniències del son germà; van anar a la platja (El complement és opcional) (R-M, R-M, R-M, *)

→ a despit de, a pesar de, a contracor, de mal talent, de mal grat

▷ en desgrat de (v.f.), de cor (ant.), de rebufada (p.ext.), a contratemps (p.ext.)

a repèl SP, contra la voluntat / ésser desagradable de fer alguna cosa, sentir aversió o repugnància de fer-la (R-M, EC)

Aquella ordre tan a deshora li venia a repèl i la va complir rondinant / Ho va fer a repèl; es veia d’una hora lluny que no tenia ganes d’acabar la feina (R-M, *)

→ a contrapèl, a contracor, venir-li a remà (a algú)

▷ de grat (ant.), de cor (ant.), venir-li de gust (a algú) (ant.), caure-li de les mans (a algú) (p.ext.), caure-li dels dits (a algú) (p.ext.), venir coster (a algú) (p.ext.), ésser repelós (a fer alguna cosa) (p.ext.)

de mal talent SP, desgrat / vencent un sentiment de repugnància (Fr, *)

Anirà a casament de mal talent perquè no li agraden les cerimònies religioses

→ de mal grat, a contracor, a desgrat de

▷ a mal talent (v.f.)

de mala gana SP, contra la voluntat / amb repugnància (R-M, IEC)

Si has de fer-ho de mala gana, més val que no ho facis / Ho fa tot de mala gana (R-M, EC)

→ a contracor, a desgrat de, de mal grat, de mal cor, de rebufada

▷ de bona gana (ant.), amb molt de gust (ant.), de cor (ant.), de grat (ant.), de gust (ant.)

fer-se costa amunt (a algú) SV, una cosa, resultar molesta o difícil (IEC)

Tornar a la feina després de les vacances es fa costa amunt per a moltes persones

→ venir coster (a algú), venir costa amunt (a algú), fer-se-li una muntanya (a algú)

▷ a contracor (p.ext.)

per força SP, contra voluntat / per necessitat, encara no volent (IEC, A-M)

Si no ho has fet de grat, ho hauràs de fer per força / Vaig haver de menjar per força perquè no tenia gana (EC, *)

→ a contracor, per obligació

▷ a la força (v.f.), per compromís (p.ext.)

venir costa amunt (a algú) SV, una cosa, resultar molesta o difícil (IEC)

Això ve costa amunt en aquest moment / Aquell encàrrec li venia costa amunt, però el va complir

→ fer-se costa amunt (a algú), venir coster (a algú), fer-se-li una muntanya (a algú)

venir coster (a algú) SV, costar de fer / resultar difícil o molesta (una cosa) (R-M, EC)

Un treball com aquest ve coster a tothom / Després de la discussió que ambdós havien tingut, els venia coster de tornar a relacionar-se / No se li pot demanar cap favor; tot li ve coster de fer (*, R-M, R-M)

→ fer-se-li una muntanya (a algú), fer-se costa amunt (a algú), venir costa amunt (a algú)

▷ a repèl (p.ext.), a contracor (p.ext.)

venir-li a remà (a algú) SV, venir molt malament de fer una cosa a algú (IEC)

Li venia molt a remà haver de doblegar l’esquena / L’hi va anar a remà, per això els va fer tan mala cara (També s’usa amb el verb anar i amb les formes venir-li molt a remà (a algú) i venir-li a reremà (a algú)) (EC, *)

→ a repèl

▷ a contracor (p.ext.)