a contraclaror SP, amb l'objecte que hom mira posat entre la llum i l'ull (EC)
No l'he conegut perquè l'he vist a contraclaror i el rostre li quedava a les fosques / Va retratar-lo a contraclaror i obtingué una fotografia de gran qualitat / Fra Joan clou les parpelles, mes la veu contraclaror (També s'usa sense la proposició) (R-M, R-M, *)
l'ànima se li veu a contraclaror O, ho diuen d'una persona molt magra (A-M)
Han ingressat la filla perquè és anorèxica. Si la veus, l'ànima se li veu a contraclaror
→clarejar-li les orelles (a algú), ésser un sac d'ossos (algú)
veure's l'ànima a contraclaror O, ésser molt prim / es diu d'una persona molt magra (R-M, A-M)
Tan gras que estava abans, ara se li veu l'ànima a contraclaror; de tan prim, ni sembla el mateix (R-M)
→no tenir ni tripa ni moca, quedar amb la pell i l'os, no pesar una palla, penjar-li l'ànima (a algú), clarejar-li les orelles (a algú), no fer ombra, parèixer que ha vist ànimes
[Emp. (A-M)]