ésser una calamitat (algú) SV, ésser una persona molesta o inútil
Aquell noi és una calamitat: no li duren gens les feines que agafa. No sé pas què en farem, d'ell
→ésser una plaga (algú), ésser un trasto (algú), no servir ni per a treure sa lloca a pixar
▷tenir tots els caires foguers (ant.), ésser un cas (algú) (p.ext.), ésser un cas com un cabàs (p.ext.), ésser un cas perdut (p.ext.)
ésser una calamitat (algú) SV, algú, ésser mancat de destresa
Tot el que toca es trenca, és una calamitat
→ésser un desastre (algú), ésser capaç de no fer-ne abastament amb una enclusa, estar enredat amb l'escota del floc, no tenir demble ni galop, no servir ni per a treure sa lloca a pixar
▷tenir tots els caires foguers (ant.), ésser un cas (algú) (p.ext.), ésser un cas com un cabàs (p.ext.), no fer cosa bona (p.ext.), no sap caminar i vol córrer (p.ext.)