INÚTIL
anar-li al darrere amb un flabiol sonant (a algú) SV, perseguir algú inútilment perquè faci alguna cosa / donar per perdut, pretendre inútilment / anar-li darrere inútilment / perseguir algú inútilment (EC, R-M, A-M, A-M)
Ja li pots anar al darrere amb un flabiol sonant, perquè no la convenceràs pas (També s'usa amb la forma anar-li al darrere amb el flabiol sonant (a algú))
→anar-li al darrere amb un pa calent (a algú), fer-li un nus a la cua a
[Cat. (A-M)]
anar-li al darrere amb un pa calent (a algú) SV, donar per perdut, pretendre inútilment / anar-li darrere inútilment (R-M, A-M)
No hi ha res a fer; si t'ha dit que no, vés-li al darrere amb un pa calent, no en trauràs res / Sí, ja li pots anar darrere amb un pa calent (R-M, A-M)
→fer-li un nus a la cua a, anar-li al darrere amb un flabiol sonant (a algú)
[Mall., Men. (A-M)]
assotar l'aire SV, treballar o actuar inútilment (R-M)
Tot el que dius és assotar l'aire; no et servirà de res (R-M)
→donar cops d'espasa a l'aire, perdre el temps, gastar la pólvora en salves, picar ferro fred, garbellar l'aigua, sembrar en l'arena, bufar en caldo gelat, empeltar guixes, ésser com el cànem de les vores, treballar en ferro vell
batre l'empedrat SV, treballar inútilment (R-M)
Com que ell no ho vol fer, tot el que puguis dir-li serà batre l'empedrat; no en trauràs res (R-M)
→perdre el temps, picar ferro fred, garbellar l'aigua, bufar en caldo gelat, ésser com el cànem de les vores, treballar en ferro vell
bo per a tirar al carrer SA, no ésser bo per a res (DIEC1)
Per a què serveix el vídeo si no funciona? És bo per a tirar al carrer
→bo per al drapaire, bo per a les escombraries, bo per a llençar, no ésser bo per a Déu ni per al diable, no ésser bo ni per a ella ni per a albarda
bo per al drapaire SA, [ésser] menyspreable / una cosa, no servir per a res, ésser bona per a llençar (R-M, DIEC1)
Aquí ens ha fet un treball que és bo per al drapaire; no en podrem aprofitar ni una ratlla / Aquest sofà és bo per al drapaire, no el llencis que l'hi donarem (R-M, *)
→no ésser bo per a Déu ni per al diable, bo per a tirar al carrer, bo per a llençar, bo per a les escombraries, no ésser bo ni per a ella ni per a albarda
bufar en caldo gelat SV, esforçar-se inútilment (A-M)
Fa temps que busca feina, però és com bufar en caldo gelat
→assotar l'aire, batre l'empedrat, donar cops d'espasa a l'aire, empeltar guixes
cafetera russa SN, andròmina poc útil / objecte vell, màquina que funciona malament (R-M, EC)
He provat d'engegar el motor, però tot és inútil; està fet una cafetera russa / Bona cafetera russa aquesta màquina d'escriure! S'espatlla constantment (R-M)
▷fer malbé (alguna cosa) (p.ext.), tenir els dies comptats (p.ext.), mals endreços (p.ext.)
com posar un pegat en un banc SAdv, es diu d'una mesura presa, d'un remei, etc., inútil (Fr)
Intentar enganxar aquella figura amb aquesta cola tan dolenta és com posar un pegat en un banc: d'aquí no res es tornarà a fer a bocins / Això que han fet en aquest monument és com un pegat en un banc; no sé de qui deu haver estat la idea / La reforma que vols fer a la casa serà com un pegat en un banc; val més que la conservis tal com és i no li canviïs l'estil (També s'usa amb la forma com un pegat en un banc) (*, R-M, R-M)
→un pegat en un banc, un pegat foradat
▷fet amb el cul (p.ext.), despullar un sant per vestir-ne un altre (p.ext.), fer un forat per tapar-ne un altre (p.ext.)
discutir sobre el sexe dels àngels SV, discutir inútilment (R-M)
Mentre el país pateix de la manca de planificació econòmica, els responsables s'entretenen discutint sobre el sexe dels àngels, lluint habilitats oratòries (R-M)
▷vuits i nous i cartes que no lliguen (p.ext.), parlar per parlar (p.ext.)
donar cops d'espasa a l'aire SV, fer feina en va, esforçar-se inútilment, etc.
Intentar explicar-li res és donar cops d'espasa a l'aire, perquè no vol entendre-ho
→tirar aigua al mar, lladrar a la lluna, gastar la pólvora en salves, assotar l'aire, garbellar l'aigua, treballar per al diable, sembrar en l'arena, fer l'aigua tota clara, tirar pedres a la mar, fer retxes dins s'aigua, bufar en caldo gelat, escriure a la mar, lladrar a estels dins un bassiot
empeltar guixes SV, fer una cosa inútil o absurda (A-M)
Deixa d'empeltar guixes i ves per feina
→assotar l'aire, perdre el temps, gastar la pólvora en salves, picar ferro fred, garbellar l'aigua, sembrar en l'arena, bufar en caldo gelat, portar taronges a València, treballar en ferro vell
▷no poder treure fus ni fusada (d'alguna cosa) (p.ext.)
[Gandesa (A-M)]
escainar i no fer ou SV, cridar o enraonar molt sense resultats pràctics (A-M)
–Aquesta mossa crida crida, però els seus fills van a la seva. –Exacte. Tot el dia escaina i no fa ou
ésser com el cànem de les vores SV, ésser inútil (A-M)
Aquesta feina que m'han encarregat és com el cànem de les vores. Ningú mai no es llegirà aquests documents que em fan revisar
→batre l'empedrat, assotar l'aire
[Barcelona (A-M)]
ésser demés SV, ésser inútil, superflu, poder-se'n estar (A-M)
Estimada pensau-hí un any si no us basta un mes, perque en haver dit que sí, es pensar ja hi és demés (pop.) / Es predicar ja és demés (A-M)
▷ésser per demés (v.f.)
ésser fum de sabatots SV, ésser inútil, inservible (A-M)
Això és or de llei…, mentre que els bitllets que us ensenyen són fum de sabatots (A-M)
ésser tot boll SV, ésser inútil o superflu (A-M)
Aquell informe era tot boll
▷lletra morta (p.ext.), ésser fum de sabatots (p.ext.)
[Cat. (A-M)]
■ estar empleat en la roba dels gegants SV, expressió usada per a referir-se a algú que sempre està ocupat amb tasques que no tenen gaire utilitat o que tenen una utilitat escassa en proporció amb el temps que s'hi dedica
—Què fas? —Estic arreglant un vestit que m'he comprat. —Sempre estàs empleada en la roba dels gegants
▷estar molt ocupat en la roba dels gegants (p.ext.), fer volar coloms (p.ext.)
[Val.]
fer caritat al dimoni SV, esforçar-se inútilment (R-M)
Van procurar per tots els mitjans que la gent comprengués el perill que hi havia, però era fer caritat al dimoni; ningú no va voler fer cas de les seves advertències (R-M)
→perdre el temps, treballar per al diable, fer tanta falta com els gossos a missa
fer l'aigua tota clara SV, treballar en va (A-M)
No ho aconseguiràs, així que ja ni ho intentis. És fer l'aigua tota clara
→donar cops d'espasa a l'aire, sembrar en l'arena, tirar aigua al mar
[Barc. (A-M)]
fer tanta falta com els gossos a missa SV, ésser inútil, no fer gens de falta / no fer gens de falta, no ésser necessari ni útil (A-M)
No sé per què el conviden a aquestes reunions perquè, de fet, fa tanta falta com els gossos a missa
→fer tant de paper com un ca en mig de l'església, fer caritat al dimoni
[Maestrat, Val. (A-M)]
garbellar l'aigua SV, fer feina en va (R-M)
Això que volen fer no pot donar cap resultat; és garbellar l'aigua (R-M)
→batre l'empedrat, assotar l'aire, donar cops d'espasa a l'aire, empeltar guixes
lladrar a estels dins un bassiot SV, esforçar-se inútilment (A-M)
Si no tens qualcú que t'avali, intentar comprar-te una casa és com lladrar a estels dins un bassiot
→lladrar a la lluna, perdre el temps, donar cops d'espasa a l'aire, predicar en el desert, tirar aigua al mar, treballar en ferro vell
[Mall. (A-M)]
lladrar a la lluna SV, intentar inútilment convèncer / cridar o protestar inútilment (R-M, A-M)
És inútil que facis cap reclamació; és lladrar a la lluna; no t'atendran (R-M)
→parlar a la paret, perdre el temps, donar cops d'espasa a l'aire, predicar en el desert, tirar aigua al mar, lladrar a estels dins un bassiot
no acabar-ne res SV, no treure res d'alguna cosa (R-M)
T'asseguro que no n'acabarà res, de queixar-se; tot continuarà igual / De venjar-te, no n'acabaràs res (R-M, A-M)
no anar enlloc SV, no ésser bo per a res / no tenir utilitat, no donar resultat / no fer res de profit (DIEC1, A-M, A-M)
Aquest treball tan matusser no va enlloc; és impresentable / Aquest noi no va enlloc. A veure si se n'adona i hi posa remei (R-M, *)
→no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no poder anar ni amb rodes, no poder anar ni amb corrioles, servir per cordill, no dur enlloc, no tenir camí ni carrera (alguna cosa)
▷portar seguida (ant.), pujar la casa dreta (p.ext.), no acabar-ne res (p.ext.)
[Cat., Mall. (A-M)]
■ no dur enlloc SV, alguna cosa, no conduir cap on hom voldria; que no segueix l'ordre causa-efecte de les coses
L'embargament d'aquest terreny no ha dut enlloc, perquè encara hi continua havent els mateixos problemes d'abans / Hauria de canviar de feina, perquè la que fa ara no el porta enlloc (També s'usa amb el verb portar)
no ésser bo ni per a ella ni per a albarda SV, inútil / no ésser bo per a res (Fr, *)
S'ha trencat el somier del llit i ja no és bo ni per a ella ni per a albarda
→bo per a tirar al carrer, bo per al drapaire, bo per a llençar
no fer de son prou SV, no prosperar, no fer res de bo (A-M)
Si li ho dius, no farà de son prou, del disgust que tindrà
no pagar el tret SV, no pagar la pena, no valer l'esforç que hi dediquen (A-M)
No paga el tret l'esforç que hem hagut de fer i la manera com després ens ho han agraït (S'usa normalment fent referència a algun esdeveniment)
no poder treure fus ni fusada (d'alguna cosa) SV, no poder treure res de bo d'alguna cosa (A-M)
Per molt que ho he intentat, no he pogut treure fus ni fusada d'aquesta reunió
▷donar cops d'espasa a l'aire (p.ext.), empeltar guixes (p.ext.)
[Olot, Emp. (A-M)]
no servir ni per tap d'escopeta SV, inútil / no ésser útil per a res (Fr, *)
Està molt fet malbé, ja no serveix ni per tap d'escopeta
no tallar ni punxar SCoord, no servir, una cosa, per a res (Fr)
Aquest bolígraf no talla ni punxa, ja es pot llençar
→no servir ni per tap d'escopeta, no servir per a llop ni per a ovella
no treure cap a res SV, inútil / no venir al cas, no ajustar-se a la matèria de què es tracta (Fr, *)
El que diu no treu cap a res / A què treu cap que no el vulguis rebre? (EC, DIEC1)
→no tenir cap ni peus (alguna cosa), no treure portal a carrer, no treure nas a res, no treure cap a carrer, ésser fora del cas, no fer al propòsit, no venir al propòsit, escainar i no fer ou, no fer al fet
▷venir al cas (ant.), sortir amb estirabots (p.ext.), no compondre (amb alguna cosa) (p.ext.), no tenir ni trau (p.ext.), no acabar-ne res (p.ext.), fugir d'estudi (p.ext.)
no treure portal a carrer SV, ésser una cosa absurda, irracional o completament inútil / ésser molt desbaratat, irracional (DIEC1, A-M)
La proposta que em fas no treu portal a carrer (També s'usa ambla forma no sortir portal a carrer)
■ no trobar el què (en alguna cosa) SV, no veure la finalitat o la gràcia que hom li atribueix en alguna cosa
No li trobo el què en aquest nou invent: penso que és força inútil, la veritat
→no trobar la punta (en alguna cosa), no veure la punta (en alguna cosa)
■ no trobar la punta (en alguna cosa) SV, no veure la finalitat o la gràcia que hom atribueix a alguna cosa
No trobo la punta en els teus arguments. Penso que hauries d'aprofundir-hi més / No trobo el punt en la teva explicació: no sé on vols arribar (També s'usa amb el nom punt)
→no trobar el què (en alguna cosa), no veure la punta (en alguna cosa)
no valer el tret SV, no tenir importància (R-M)
Si vols visitar el port abans de marxar, hauràs de matinar molt, i t'asseguro que no val el tret; val més que descansis / Anar expressament a veure-ho no val el tret, creu-me (S'usa normalment referint-se a esdeveniments) (R-M)
▷valer la pena (ant.), pagar la pena (ant.), no s'ho val (p.ext.)
no valer un caragol SV, no valer res, ésser inútil (A-M)
No compris aquest cotxe, que m'han dit que no val un caragol
→no valer un cuc, no valer un rave, no valer un pito, no valer un comí, no valer un clau, no valer ni cinc cèntims, no valer els budells d'un ca mort, no valer es dotze doblers des batiar, no valer una escopinada, no valer un jaquès
[Mall. (A-M)]
no valer un jaquès SV, no valer res, ésser inútil (A-M)
Tot mon sforç ja no val un jequès (A-M)
no valer un pito SV, no valer res, ésser una cosa inútil o insignificant (A-M)
Per què em dones això si no val un pito? Què vols que en faci? / Això no val tres pitos, ja ho pots llençar (També s'usa amb la forma no valer tres pitos)
→no valer ni cinc cèntims, no valer un clau, no valer un pet de conill, no valer un rave, no valer un comí, no valer un cuc, no valer un caragol
▷no tenir preu (ant.), valer més or que no pesa (ant.)
[pito: mot no registrat al DIEC1]
no veure la punta (en alguna cosa) SV, no veure en alguna cosa la finalitat o la gràcia que hom li atribueix (EC)
No hi acabo de veure la punta, en això que ens expliques
→no trobar la punta (en alguna cosa), no trobar el què (en alguna cosa)
perdre el temps SV, treballar inútilment (R-M)
Tot el que faràs amb els teus arguments i raons per a fer-li comprar un vestit nou serà perdre el temps / Perdràs el temps si vols convèncer-lo que s'equivoca; està ofuscat (R-M)
→tirar aigua al mar, picar ferro fred, gastar la pólvora en salves, batre l'empedrat, assotar l'aire, predicar en el desert, lladrar a la lluna, fer caritat al dimoni, sembrar en l'arena, portar taronges a València, escainar i no fer ou, empeltar guixes, treballar en ferro vell, lladrar a estels dins un bassiot
▷gastar saliva (p.ext.), portar aigua al mar (p.ext.), anar de preguntes i respostes (p.ext.), fer el cosir de la Riera (p.ext.)
perdre es temps i sa llavor SV, no fer res de profit, passar el temps sense aprofitar-se'n per fer coses útils (A-M)
Fer això no ho paga: és perdre es temps i sa llavor
→perdre el temps, caçar mosques, perdre el pa i el paneret
[Mall., Men. (A-M)]
perdre l'estona SV, no treure cap profit d'un afer (R-M)
No sé qui t'hi feia dedicar tantes hores; has perdut l'estona; no t'ha servit de res / En tot el que has fet per aquesta família, hi has ben perdut l'estona; ni ells han sabut aprofitar-ho ni t'ho han agraït (R-M)
→arrencar un bon nap (d'alguna cosa), no treure res a carregador, no ficar-se res a la butxaca, no acabar-ne res
pescar el sol amb el garbell SV, treballar en va, fer coses inútils (A-M)
Car tots aquells que'ls dexa 'l temps hi ja no'ls vol, ab lo garbell peixquen lo sol si'l temps segueixen (A-M)
poar amb garbell SV, treballar en va, fer coses inútils (A-M)
Qui bé n'espera ... ab garbell poa (A-M)
portar aigua al mar SV, pretendre donar a qui té més, ensenyar a qui sap més, etc. (R-M)
No cal que intentis explicar-li aquest fenomen; portaries aigua al mar; ell sap deu vegades més de biologia que no tu (R-M)
▷portar aigua a la mar (v.f.), tirar aigua al mar (p.ext.), perdre el temps (p.ext.)
[Barc. (A-M)]
portar taronges a València SV, perdre el temps, fer coses inútils
Fer una cosa així és com portar taronges a València: no té cap mena d'utilitat
predicar en el desert SV, intentar inútilment convèncer / amonestar o aconsellar a qui no vol seguir consells ni obeir amonestacions; parlar sense eficàcia (R-M, A-M)
Ja sé que el que t'aconsello és predicar en el desert, perquè no ho faràs mai (R-M)
→perdre el temps, picar ferro fred, lladrar a la lluna, passar mala nit i poc peix, treballar en ferro vell, lladrar a estels dins un bassiot
servir per cordill SV, tenir poca utilitat (quelcom) (R-M)
Totes les al·legacions que has fet no tindran cap eficàcia; serviran per cordill, deixades de banda (R-M)
sortir-ne una mà de morter O, resultar-ne una cosa inútil (A-M)
Tot plegat en sortirà una mà de morter (A-M)
[Emp. (A-M)]
teixir i desteixir SCoord, treballar i esforçar-se d'una manera inútil (DIEC1)
No vull esforçar-me i que sigui teixir i desteixir, espero que el que faci serveixi per a aconseguir el que vull
tirar aigua al mar SV, fer feina en va / fer una cosa completament inútil (A-M, DIEC1)
Va anar-lo a veure personalment; va fer que els amics li parlessin i que els parents l'aconsellessin com calia. Tot fou tirar aigua al mar (R-M)
→tirar pedres a la mar, perdre el temps, lladrar a la lluna, gastar la pólvora en salves, donar cops d'espasa a l'aire, sembrar en l'arena, portar taronges a València, fer l'aigua tota clara, lladrar a estels dins un bassiot
▷tirar aigua a mar (v.f.), portar aigua al mar (p.ext.), en va (p.ext.), córrer set llegües per un beure (p.ext.), fer s'escaire per un diner (p.ext.)
tirar pedres a la mar SV, esforçar-se inútilment (A-M)
Intentar que canviï d'opinió és tirar pedres a la mar: és molt tossut
→tirar aigua al mar, donar cops d'espasa a l'aire, sembrar en l'arena
treballar per al diable SV, fer feina en va / treballar sense res de profit o sense saber per a què (R-M, EC)
S'hi ha esforçat molt, però ha treballat per al diable, perquè no ha servit de res / Vull saber si això que em demanes té utilitat; no vull treballar per al dimoni i que no serveixi de res (També s'usa amb el nom dimoni) (*, R-M)
boca inútil SN, dit de la persona que no treballa i hom ha de mantenir per no res (EC)
En Xavier actualment està a l'atur: és una boca inútil per als seus pares
▷tenir taula parada (p.ext.), menjat i begut (p.ext.), viure a l'esquena (d'algú) (p.ext.), menjat i vestit (p.ext.), fer tant de paper com una butlla vella (p.ext.), fer tant de paper com un ca en mig de l'església (p.ext.)
el darrer cagalló de la tira SD, el menys important (R-M)
Té moltes pretensions, però a l'oficina el tenen pel darrer cagalló de la tira; ningú no en fa cas / El tracten com si fos el darrer cagalló de la tira; no hi ha dret! (R-M)
→el darrer mot del credo; ésser un zero a l'esquerra; ésser un ningú; ésser un penjat; ésser com es brou de lleu, que ni adoba ni espenya
▷ésser algú (ant.), mort de gana (p.ext.), fer tant de paper com una butlla vella (p.ext.), fer tant de paper com un ca en mig de l'església (p.ext.)
el darrer mot del credo SD, el menys important / la persona o cosa més ínfima, de menys importància (R-M, A-M)
No creguis que ell pugui tenir gens d'influència en aquell afer; la seva opinió és el darrer mot del credo; ningú no se l'escolta / En Belluguins..., el més insignificant de la quadrilla, el darrer mot del Credo, un attot petit y magre (R-M, A-M)
→el darrer cagalló de la tira; ésser un zero a l'esquerra; ésser com es brou de lleu, que ni adoba ni espenya
▷ésser algú (ant.), mort de gana (p.ext.)
[Mall., Men. (A-M)]
ésser com es brou de lleu, que ni adoba ni espenya SV, ésser ensems inútil i inofensiu (A-M)
És un treballador que no destaca en cap aspecte. Podríem dir que és com es brou de lleu, que ni adoba ni espenya
→ésser un mort, ésser un ningú, ésser un penjat, ésser un estaferm (algú), ésser un zero a l'esquerra, el darrer mot del credo, el darrer cagalló de la tira
▷ésser una plaga (algú) (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
■ ésser un as (algú) SV, es diu irònicament referint-se a algú que és maldestre, inhàbil, que no sap fer les coses més senzilles
No sap ni fer-se un pa amb tomàquet, és un as!
→ésser un crac, ésser una calamitat (algú), ésser una plaga (algú), ésser un zero a l'esquerra
ésser un mort SV, (ésser una) persona o cosa d'escassíssim valor, que no serveix per a res, que més aviat fa nosa (EC)
És un mort, no es treu la feina dels dits (EC)
→ésser un ningú; ésser una plaga (algú); ésser un penjat; ésser un estaferm (algú); ésser un estaquirot (algú); ésser com es brou de lleu, que ni adoba ni espenya
▷ésser un crac (p.ext.), valer tant com un pet a un banc (p.ext.)
ésser un ningú SV, ésser una persona de cap valor (EC)
El seu home és un ningú / No farà mai res de bo en aquesta vida, és un ningú (També s'usa amb la forma ésser un no ningú) (EC, *)
→ésser un zero a l'esquerra; el darrer cagalló de la tira; ésser una merda (algú); ésser una merda seca (algú); valer tant com un pet a un banc; ésser un mort; ésser un penjat; ésser com es brou de lleu, que ni adoba ni espenya; no servir ni per fotre ni per fer llum
▷ésser algú (ant.), ésser una patum (algú) (ant.), conill de guix (p.ext.)
■ ésser un penjat SV, ésser una persona de vàlua nul·la
Aquest home és un penjat: no farà mai res a la vida
→ésser un ningú; ésser un mort; el darrer cagalló de la tira; ésser com es brou de lleu, que ni adoba ni espenya
ésser un trasto (algú) SV, nom donat a una persona tinguda per inútil, que només fa nosa (EC)
El teu germà és un trasto, no ajuda mai a l'hora de fer les feines de casa (També s'usa amb la forma ésser molt trasto (algú))
→ésser una calamitat (algú), ésser un zero a l'esquerra, ésser un estaferm (algú), ésser un estaquirot (algú)
▷ésser un cas (algú) (p.ext.), ésser un cas com un cabàs (p.ext.), ésser un penjat (p.ext.), ésser un cas perdut (p.ext.)
ésser un zero a l'esquerra SV, no comptar per a res / ésser una persona o cosa sense importància, que no fa cap paper (DIEC1, A-M)
Ell sempre diu que té un gran càrrec, però jo sé que a l'oficina és un zero a l'esquerra (R-M)
→ésser un ningú; el darrer cagalló de la tira; valer tant com un pet a un banc; ésser una merda (algú); ésser una merda seca (algú); el darrer mot del credo; ésser un crac; no saber fer un ansat de sopes; ésser com es brou de lleu, que ni adoba ni espenya; no saber fregir un ou
ésser una calamitat (algú) SV, ésser una persona molesta o inútil
Aquell noi és una calamitat: no li duren gens les feines que agafa. No sé pas què en farem, d'ell
→ésser una plaga (algú), ésser un trasto (algú), no servir ni per a treure sa lloca a pixar
▷tenir tots els caires foguers (ant.), ésser un cas (algú) (p.ext.), ésser un cas com un cabàs (p.ext.), ésser un cas perdut (p.ext.)
ésser una carronya (algú) SV, (ésser una) persona vella o inútil, fastigosa, peresosa, gasiva (DIEC1)
Aquell home tenia l'aspecte d'ésser una carronya / Ell estava convençut que la seva àvia creia que ella era una carronya; per això, li feia festes contínuament
ésser una merda (algú) SV, ésser un no ningú / ésser una persona de cap valor (DIEC1, *)
De vegades es deprimeix i pensa que és una merda
→ésser una merda seca (algú), ésser un zero a l'esquerra, ésser un ningú
ésser una merda seca (algú) SV, ésser un no ningú / ésser una persona de cap valor (DIEC1, *)
Sovint li diu que és una merda seca perquè no sap ni tan sols llegir
→ésser una merda (algú), ésser un zero a l'esquerra, ésser un ningú
■ ésser una plaga (algú) SV, ésser una persona molesta o inútil
Aquest fill teu és una plaga: no serveix per a res
→ésser una calamitat (algú), ésser un mort, ésser un as (algú)
▷ésser com es brou de lleu, que ni adoba ni espenya (p.ext.)
fer tant de paper com un ca en mig de l'església SV, no fer gens de paper, no merèixer gens de consideració de la gent (A-M)
No sé què hi fas, aquí, si tanmateix fas tant de paper com un ca en mig de l'església
→fer tant de paper com una butlla vella, fer tanta falta com els gossos a missa
▷boca inútil (p.ext.), el darrer cagalló de la tira (p.ext.)
[Ciutadella (A-M)]
fer tant de paper com una butlla vella SV, no fer gens de paper, no ésser considerat bo per res (A-M)
Tothom el va deixar plantat qui feya tant de paper com una bul·la veya (A-M)
→fer tant de paper com un ca en mig de l'església
▷boca inútil (p.ext.), el darrer cagalló de la tira (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
malaguanyat pa que menja SN, dit d'una persona inútil, d'un brètol, etc. / expressió aplicada a una persona inútil, malfeinera (DIEC1, EC)
No fa res de profit en tot el dia, malaguanyat pa que menja!
no farà cases amb arc O, ho diuen d'un qui no té bon maneig per avençar ni per arribar a res d'importància (A-M)
Qui fa el que pot no està obligat a més, però et puc assegurar que aquest no farà cases amb arc
[Mall. (A-M)]
no haver-hi terra per en Jordi SV, no haver-hi res a fer amb una persona, perquè segueix el seu gust o el seu capritx sense escoltar raons (A-M)
No el vulguis convèncer perquè no hi ha terra per en Jordi
[Men. (A-M)]
no saber fregir un ou SV, ésser molt ignorant en matèria culinària (A-M)
Ja duré jo el dinar, perquè tu no saps fregir un ou
no servir ni per a treure sa lloca a pixar SV, no servir per a res, ésser una persona completament inútil (A-M)
Mai no fa res de bo. No serveix ni per a treure sa lloca a pixar
→ésser una calamitat (algú), no fer res de bo
[Eiv. (A-M)]
no servir ni per fotre ni per fer llum SV, ésser una persona inútil, mancada totalment d'aptituds (A-M)
–No acabo d'entendre en què s'ha entretingut durant tot el dia. –No t'hi encaparris. No serveix ni per fotre ni per fer llum
→ésser un ningú, ésser un estaquirot (algú), no ser bo per a portar llum a una presó
[Men. (A-M)]
no servir per a llop ni per a ovella SV, no ésser útil per a res (A-M)
El van fer fora de la feina perquè es pot dir que no servia per a llop ni per a ovella