anar-li al darrere amb un flabiol sonant (a algú) SV, perseguir algú inútilment perquè faci alguna cosa / donar per perdut, pretendre inútilment (EC, R-M)

Ja li pots anar al darrere amb un flabiol sonant, perquè no la convenceràs pas (També s’usa amb la forma anar-li al darrere amb el flabiol sonant (a algú))

→ anar-li al darrere amb un pa calent (a algú), fer-li un nus a la cua a

anar-li al darrere amb un pa calent (a algú) SV, donar per perdut, pretendre inútilment (R-M)

No hi ha res a fer; si t’ha dit que no, vés-li al darrere amb un pa calent, no en trauràs res (R-M)

→ fer-li un nus a la cua a, anar-li al darrere amb un flabiol sonant (a algú)

assotar l’aire SV, treballar o actuar inútilment (R-M)

Tot el que dius és assotar l’aire; no et servirà de res (R-M)

→ donar cops d’espasa a l’aire, perdre el temps, gastar la pólvora en salves, picar ferro fred, garbellar l’aigua, sembrar en l’arena

▷ en va (p.ext.)

batre l’empedrat SV, treballar inútilment (R-M)

Com que ell no ho vol fer, tot el que puguis dir-li serà batre l’empedrat; no en trauràs res (R-M)

→ perdre el temps, picar ferro fred, garbellar l’aigua

bo per a tirar al carrer SA, no ésser bo per a res (IEC)

Per a què serveix el vídeo si no funciona? És bo per a tirar al carrer

→ bo per al drapaire, bo per a les escombraries, bo per a llençar, no ésser bo per a Déu ni per al diable, no ésser bo ni per a ella ni per a albarda

▷ de munició (p.ext.)

bo per al drapaire SA, [ésser] menyspreable / una cosa, no servir per a res, ésser bona per a llençar (R-M, IEC)

Aquí ens ha fet un treball que és bo per al drapaire; no en podrem aprofitar ni una ratlla / Aquest sofà és bo per al drapaire, no el llencis que l’hi donarem (R-M, *)

→ no ésser bo per a Déu ni per al diable, bo per a tirar al carrer, bo per a llençar, bo per a les escombraries, no ésser bo ni per a ella ni per a albarda

▷ tirar (alguna cosa) a mar (p.ext.)

boca inútil SN, dit de la persona que no treballa i hom ha de mantenir per no res (EC)

En Xavier actualment està a l’atur: és una boca inútil per als seus pares

▷ tenir taula parada (p.ext.), menjat i begut (p.ext.), viure a l’esquena (d’algú) (p.ext.), menjat i vestit (p.ext.)

cafetera russa SN, andròmina poc útil / objecte vell, màquina que funciona malament (R-M, EC)

He provat d’engegar el motor, però tot és inútil; està fet una cafetera russa / Bona cafetera russa aquesta màquina d’escriure! S’espatlla constantment (R-M)

→ ésser una carraca

▷ fer malbé (alguna cosa) (p.ext.), tenir els dies comptats (p.ext.), mals endreços (p.ext.)

com posar un pegat en un banc SAdv, es diu d’una mesura presa, d’un remei, etc., inútil (Fr)

Intentar enganxar aquella figura amb aquesta cola tan dolenta és com posar un pegat en un banc: d’aquí no res es tornarà a fer a bocins / Això que han fet en aquest monument és com un pegat en un banc; no sé de qui deu haver estat la idea / La reforma que vols fer a la casa serà com un pegat en un banc; val més que la conservis tal com és i no li canviïs l’estil (També s’usa amb la forma com un pegat en un banc) (*, R-M, R-M)

→ un pegat en un banc, un pegat foradat

▷ fet amb el cul (p.ext.), despullar un sant per vestir-ne un altre (p.ext.), fer un forat per tapar-ne un altre (p.ext.)

discutir sobre el sexe dels àngels SV, discutir inútilment (R-M)

Mentre el país pateix de la manca de planificació econòmica, els responsables s’entretenen discutint sobre el sexe dels àngels, lluint habilitats oratòries (R-M)

▷ vuits i nous i cartes que no lliguen (p.ext.), parlar per parlar (p.ext.)

donar cops d’espasa a l’aire SV, fer feina en va, esforçar-se inútilment, etc.

Intentar explicar-li res és donar cops d’espasa a l’aire, perquè no vol entendre-ho

→ tirar aigua al mar, lladrar a la lluna, gastar la pólvora en salves, assotar l’aire, garbellar l’aigua, treballar per al diable, sembrar en l’arena, fer l’aigua tota clara, tirar pedres a la mar

el darrer cagalló de la tira SD, el menys important (R-M)

Té moltes pretensions, però a l’oficina el tenen pel darrer cagalló de la tira; ningú no en fa cas / El tracten com si fos el darrer cagalló de la tira; no hi ha dret! (R-M)

→ el darrer mot del credo, ésser un zero a l’esquerra, ésser un ningú, ésser un penjat

▷ ésser algú (ant.), mort de gana (p.ext.)

el darrer mot del credo SD, el menys important / la persona o cosa més ínfima, de menys importància (R-M, A-M)

No creguis que ell pugui tenir gens d’influència en aquell afer; la seva opinió és el darrer mot del credo; ningú no se l’escolta (R-M)

→ el darrer cagalló de la tira, ésser un zero a l’esquerra

▷ ésser algú (ant.), mort de gana (p.ext.)

ésser fum de sabatots SV, ésser inútil, inservible (A-M)

Això és or de llei…, mentre que els bitllets que us ensenyen són fum de sabatots (A-M)

▷ ésser tot boll (p.ext.)

ésser tot boll SV, ésser inútil o superflu (A-M)

Aquell informe era tot boll

▷ lletra morta (p.ext.), ésser fum de sabatots (p.ext.)

■ ésser un as (algú) SV, es diu irònicament referint-se a algú que és maldestre, inhàbil, que no sap fer les coses més senzilles

No sap ni fer-se un pa amb tomàquet, és un as!

→ ésser un crac, ésser una calamitat (algú), ésser una plaga (algú), ésser un zero a l’esquerra

ésser un mort SV, (ésser una) persona o cosa d’escassíssim valor, que no serveix per a res, que més aviat fa nosa (EC)

És un mort, no es treu la feina dels dits (EC)

→ ésser un ningú, ésser una plaga (algú), ésser un penjat, ésser un estaferm (algú), ésser un estaquirot (algú)

▷ ésser un crac (p.ext.), valer tant com un pet a un banc (p.ext.)

ésser un ningú SV, ésser una persona de cap valor (EC)

El seu home és un ningú / No farà mai res de bo en aquesta vida, és un ningú (També s’usa amb la forma ésser un no ningú) (EC, *)

→ ésser un zero a l’esquerra, el darrer cagalló de la tira, ésser una merda (algú), ésser una merda seca (algú), valer tant com un pet a un banc, ésser un mort, ésser un penjat

▷ ésser algú (ant.), ésser una patum (algú) (ant.), conill de guix (p.ext.)

■ ésser un penjat SV, ésser una persona de vàlua nul·la

Aquest home és un penjat: no farà mai res a la vida

→ ésser un ningú, ésser un mort, el darrer cagalló de la tira

▷ ésser un trasto (algú) (p.ext.)

ésser un trasto (algú) SV, nom donat a una persona tinguda per inútil, que només fa nosa (EC)

El teu germà és un trasto, no ajuda mai a l’hora de fer les feines de casa (També s’usa amb la forma ésser molt trasto (algú))

→ ésser una calamitat (algú), ésser un zero a l’esquerra, ésser un estaferm (algú), ésser un estaquirot (algú)

▷ ésser un cas (algú) (p.ext.), ésser un cas com un cabàs (p.ext.), ésser un penjat (p.ext.), ésser un cas perdut (p.ext.)

ésser un zero a l’esquerra SV, no comptar per a res / ésser una persona o cosa sense importància, que no fa cap paper (IEC, A-M)

Ell sempre diu que té un gran càrrec, però jo sé que a l’oficina és un zero a l’esquerra (R-M)

→ ésser un ningú, el darrer cagalló de la tira, valer tant com un pet a un banc, ésser una merda (algú), ésser una merda seca (algú), el darrer mot del credo, ésser un crac

▷ ésser algú (ant.)

ésser una calamitat (algú) SV, ésser una persona molesta o inútil

Aquell noi és una calamitat: no li duren gens les feines que agafa. No sé pas què en farem, d’ell

→ ésser una plaga (algú), ésser un trasto (algú)

▷ ésser un cas (algú) (p.ext.), ésser un cas com un cabàs (p.ext.), ésser un cas perdut (p.ext.)

ésser una carronya SV, (ésser una) persona vella o inútil, fastigosa, peresosa, gasiva (IEC)

Aquell home tenia l’aspecte d’ésser una carronya / Ell estava convençut que la seva àvia creia que ella era una carronya; per això, li feia festes contínuament

ésser una merda (algú) SV, ésser un no ningú / ésser una persona de cap valor (IEC, *)

De vegades es deprimeix i pensa que és una merda

→ ésser una merda seca (algú), ésser un zero a l’esquerra, ésser un ningú

▷ ésser algú (ant.)

ésser una merda seca (algú) SV, ésser un no ningú / ésser una persona de cap valor (IEC, *)

Sovint li diu que és una merda seca perquè no sap ni tan sols llegir

→ ésser una merda (algú), ésser un zero a l’esquerra, ésser un ningú

▷ ésser algú (ant.)

■ ésser una plaga (algú) SV, ésser una persona molesta o inútil

Aquest fill teu és una plaga: no serveix per a res

→ ésser una calamitat (algú), ésser un mort, ésser un as (algú)

■ estar empleat en la roba dels gegants SV, expressió usada per a referir-se a algú que sempre està ocupat amb tasques que no tenen gaire utilitat o que tenen una utilitat escassa en proporció amb el temps que s’hi dedica

—Què fas? —Estic arreglant un vestit que m’he comprat. —Sempre estàs empleada en la roba dels gegants

▷ estar molt ocupat en la roba dels gegants (p.ext.), fer volar coloms (p.ext.)

[Val.]

fer caritat al dimoni SV, esforçar-se inútilment (R-M)

Van procurar per tots els mitjans que la gent comprengués el perill que hi havia, però era fer caritat al dimoni; ningú no va voler fer cas de les seves advertències (R-M)

→ perdre el temps, treballar per al diable

fer l’aigua tota clara SV, treballar en va (A-M)

No ho aconseguiràs, així que ja ni ho intentis. És fer l’aigua tota clara

→ donar cops d’espasa a l’aire, sembrar en l’arena, tirar aigua al mar

[Barc. (A-M)]

garbellar l’aigua SV, fer feina en va (R-M)

Això que volen fer no pot donar cap resultat; és garbellar l’aigua (R-M)

→ batre l’empedrat, assotar l’aire, donar cops d’espasa a l’aire

lladrar a la lluna SV, intentar inútilment convèncer (R-M)

És inútil que facis cap reclamació; és lladrar a la lluna; no t’atendran (R-M)

→ parlar a la paret, perdre el temps, donar cops d’espasa a l’aire, predicar en el desert, tirar aigua al mar

▷ en va (p.ext.)

malaguanyat pa que menja SN, dit d’una persona inútil, d’un brètol, etc. / expressió aplicada a una persona inútil, malfeinera (IEC, EC)

No fa res de profit en tot el dia, malaguanyat pa que menja!

no acabar-ne res SV, no treure res d’alguna cosa (R-M)

T’asseguro que no n’acabarà res, de queixar-se; tot continuarà igual / De venjar-te, no n’acabaràs res (R-M, A-M)

→ perdre l’estona

▷ no treure cap a res (p.ext.), no anar enlloc (p.ext.)

no anar enlloc SV, no ésser bo per a res (IEC)

Aquest treball tan matusser no va enlloc; és impresentable / Aquest noi no va enlloc. A veure si se n’adona i hi posa remei (R-M, *)

→ no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no poder anar ni amb rodes, no poder anar ni amb corrioles, servir per cordill, no dur enlloc

▷ portar seguida (ant.), pujar la casa dreta (p.ext.), no acabar-ne res (p.ext.)

■ no dur enlloc SV, alguna cosa, no conduir cap on hom voldria; que no segueix l’ordre causa-efecte de les coses

L’embargament d’aquest terreny no ha dut enlloc, perquè encara hi continua havent els mateixos problemes d’abans / Hauria de canviar de feina, perquè la que fa ara no el porta enlloc (També s’usa amb el verb portar)

→ no anar enlloc, no tenir seguida

no ésser bo ni per a ella ni per a albarda SV, inútil / no ésser bo per a res (Fr, *)

S’ha trencat el somier del llit i ja no és bo ni per a ella ni per a albarda

→ bo per a tirar al carrer, bo per al drapaire, bo per a llençar

no fer de son prou SV, no prosperar, no fer res de bo (A-M)

Si li ho dius, no farà de son prou, del disgust que tindrà

→ no fer res de bo

▷ anar de capa caiguda (p.ext.)

■ no fer res de bo SV, no sortir-se’n, no prosperar

Des que la xicota l’ha deixat no ha fet res de bo / Aquest escriptor últimament no fa res de bo, i això que sempre se li acudien bones històries per explicar

→ no fer de son prou

▷ alçar el cap (ant.), sortir-se’n (ant.), anar de capa caiguda (p.ext.)

no haver-hi terra per en Jordi SV, no haver-hi res a fer amb una persona, perquè segueix el seu gust o el seu capritx sense escoltar raons (A-M)

No el vulguis convèncer perquè no hi ha terra per en Jordi

→ no escoltar raons

[Men. (A-M)]

no pagar el tret SV, no pagar la pena, no valer l’esforç que hi dediquen (A-M)

No paga el tret l’esforç que hem hagut de fer i la manera com després ens ho han agraït (S’usa normalment fent referència a algun esdeveniment)

→ no valer el tret

▷ valer la pena (ant.), pagar la pena (ant.)

no servir ni per tap d’escopeta SV, inútil / no ésser útil per a res (Fr, *)

Està molt fet malbé, ja no serveix ni per tap d’escopeta

→ no servir per a llop ni per a ovella, no tallar ni punxar

no servir per a llop ni per a ovella SV, no ésser útil per a res (A-M)

El van fer fora de la feina perquè es pot dir que no servia per a llop ni per a ovella

→ no servir ni per tap d’escopeta, no tallar ni punxar

no tallar ni punxar SCoord, no servir, una cosa, per a res (Fr)

Aquest bolígraf no talla ni punxa, ja es pot llençar

→ no servir ni per tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella

no treure cap a res SV, inútil / no venir al cas, no ajustar-se a la matèria de què es tracta (Fr, *)

El que diu no treu cap a res / A què treu cap que no el vulguis rebre? (EC, IEC)

→ no tenir cap ni peus (alguna cosa), no treure portal a carrer, no treure nas a res, no treure cap a carrer, ésser fora del cas, no fer al propòsit, no venir al propòsit

▷ venir al cas (ant.), sortir amb estirabots (p.ext.), no compondre (amb alguna cosa) (p.ext.), no tenir ni trau (p.ext.), no acabar-ne res (p.ext.), fugir d’estudi (p.ext.)

no treure portal a carrer SV, ésser una cosa absurda, irracional o completament inútil (IEC)

La proposta que em fas no treu portal a carrer

→ no treure cap a res, no treure cap a carrer

■ no trobar el què (en alguna cosa) SV, no veure la finalitat o la gràcia que hom li atribueix en alguna cosa

No li trobo el què en aquest nou invent: penso que és força inútil, la veritat

→ no trobar la punta (en alguna cosa), no veure la punta (en alguna cosa)

■ no trobar la punta (en alguna cosa) SV, no veure la finalitat o la gràcia que hom atribueix a alguna cosa

No trobo la punta en els teus arguments. Penso que hauries d’aprofundir-hi més / No trobo el punt en la teva explicació: no sé on vols arribar (També s’usa amb el nom punt)

→ no trobar el què (en alguna cosa), no veure la punta (en alguna cosa)

no valer el tret SV, no tenir importància (R-M)

Si vols visitar el port abans de marxar, hauràs de matinar molt, i t’asseguro que no val el tret; val més que descansis / Anar expressament a veure-ho no val el tret, creu-me (S’usa normalment referint-se a esdeveniments) (R-M)

→ no pagar el tret

▷ valer la pena (ant.), pagar la pena (ant.), no s’ho val (p.ext.)

no valer un pito SV, no valer res, ésser una cosa inútil o insignificant (A-M)

Per què em dónes això si no val un pito? Què vols que en faci? / Això no val tres pitos, ja ho pots llençar (També s’usa amb la forma no valer tres pitos)

→ no valer ni cinc cèntims, no valer un clau, no valer un pet de conill, no valer un rave

▷ no tenir preu (ant.), valer més or que no pesa (ant.)

[pito: mot no registrat a l’IEC]

no veure la punta (en alguna cosa) SV, no veure en alguna cosa la finalitat o la gràcia que hom li atribueix (EC)

No hi acabo de veure la punta, en això que ens expliques

→ no trobar la punta (en alguna cosa), no trobar el què (en alguna cosa)

perdre el temps SV, treballar inútilment (R-M)

Tot el que faràs amb els teus arguments i raons per a fer-li comprar un vestit nou serà perdre el temps / Perdràs el temps si vols convèncer-lo que s’equivoca; està ofuscat (R-M)

→ tirar aigua al mar, picar ferro fred, gastar la pólvora en salves, batre l’empedrat, assotar l’aire, predicar en el desert, lladrar a la lluna, fer caritat al dimoni, sembrar en l’arena, portar taronges a València

▷ gastar saliva (p.ext.), portar aigua al mar (p.ext.), anar de preguntes i respostes (p.ext.)

perdre es temps i sa llavor SV, no fer res de profit, passar el temps sense aprofitar-se’n per fer coses útils (A-M)

Fer això no ho paga: és perdre es temps i sa llavor

→ perdre el temps, caçar mosques, perdre el pa i el paneret

▷ aprofitar el temps (ant.)

[Mall., Men. (A-M)]

perdre l’estona SV, no treure cap profit d’un afer (R-M)

No sé qui t’hi feia dedicar tantes hores; has perdut l’estona; no t’ha servit de res / En tot el que has fet per aquesta família, hi has ben perdut l’estona; ni ells han sabut aprofitar-ho ni t’ho han agraït (R-M)

→ arrencar un bon nap (d’alguna cosa), no treure res a carregador, no ficar-se res a la butxaca, no acabar-ne res

portar aigua al mar SV, pretendre donar a qui té més, ensenyar a qui sap més, etc. (R-M)

No cal que intentis explicar-li aquest fenomen; portaries aigua al mar; ell sap deu vegades més de biologia que no tu (R-M)

▷ portar aigua a la mar (v.f.), tirar aigua al mar (p.ext.), perdre el temps (p.ext.)

[Barc. (A-M)]

portar taronges a València SV, perdre el temps, fer coses inútils

Fer una cosa així és com portar taronges a València: no té cap mena d’utilitat

→ perdre el temps, tirar aigua al mar

predicar en el desert SV, intentar inútilment convèncer (R-M)

Ja sé que el que t’aconsello és predicar en el desert, perquè no ho faràs mai (R-M)

→ perdre el temps, picar ferro fred, lladrar a la lluna, passar mala nit i poc peix

▷ clamar en el desert (p.ext.), escriure en l’arena (p.ext.)

servir per cordill SV, tenir poca utilitat (quelcom) (R-M)

Totes les al·legacions que has fet no tindran cap eficàcia; serviran per cordill, deixades de banda (R-M)

→ no anar enlloc, sortir-ne una mà de morter

sortir-ne una mà de morter O, resultar-ne una cosa inútil (A-M)

Tot plegat en sortirà una mà de morter (A-M)

→ servir per cordill

[Emp. (A-M)]

teixir i desteixir SCoord, treballar i esforçar-se d’una manera inútil (IEC)

No vull esforçar-me i que sigui teixir i desteixir, espero que el que faci serveixi per a aconseguir el que vull

▷ treballar per al diable (p.ext.)

tirar aigua al mar SV, fer feina en va / fer una cosa completament inútil (A-M, IEC)

Va anar-lo a veure personalment; va fer que els amics li parlessin i que els parents l’aconsellessin com calia. Tot fou tirar aigua al mar (R-M)

→ tirar pedres a la mar, perdre el temps, lladrar a la lluna, gastar la pólvora en salves, donar cops d’espasa a l’aire, sembrar en l’arena, portar taronges a València, fer l’aigua tota clara

▷ tirar aigua a mar (v.f.), portar aigua al mar (p.ext.), en va (p.ext.)

tirar pedres a la mar SV, esforçar-se inútilment (A-M)

Intentar que canviï d’opinió és tirar pedres a la mar: és molt tossut

→ tirar aigua al mar, donar cops d’espasa a l’aire, sembrar en l’arena

treballar per al diable SV, fer feina en va / treballar sense res de profit o sense saber per a què (R-M, EC)

S’hi ha esforçat molt, però ha treballat per al diable, perquè no ha servit de res / Vull saber si això que em demanes té utilitat; no vull treballar per al dimoni i que no serveixi de res (També s’usa amb el nom dimoni) (*, R-M)

→ fer caritat al dimoni, donar cops d’espasa a l’aire

▷ teixir i desteixir (p.ext.)