ésser un bon escolà SV, astut / ésser viu, despert, deseixit (Fr, *)
Sempre s'espavila solet, és un bon escolà / Quin escolà està fet, aquest! (També s'usa amb la forma estar fet un escolà) (*, Fr)
→ésser un bon peix (algú), ésser bona crosta, tenir molta cúbica, més llest que la tinya, més viu que una mostela, parlar amb el diable, fer diables sense motle, anar amb un dimoni a cada orella, portar l'orella dreta, ésser des carrer, ésser capaç de llevar-li les ferradures a un cavall corrent, fi com un sard
ésser un bon escolà SV, eixerit / ésser viu, despert, deseixit (Fr, *)
Ja ets un bon escolà! (També s'usa amb la forma estar fet un escolà) (Fr)
→ésser un argent viu, ésser bona crosta, tenir molta cúbica, anar amb un dimoni a cada orella, portar l'orella dreta, ésser des carrer, ésser capaç de llevar-li les ferradures a un cavall corrent, fi com un sard, ésser de l'ull del vent
ésser un bon escolà SV, sagaç / ésser subtil a descobrir les coses (Fr, *)
És un bon escolà perquè és observador / Tan petit i ja està fet un escolà (També s'usa amb les formes estar fet un escolà i estar fet un bon escolà)
→ésser un bon peix (algú), ésser un argent viu, ésser de l'ull del vent, ésser bona crosta, tenir molta cúbica, parlar amb el diable, fer diables sense motle, anar amb un dimoni a cada orella, portar l'orella dreta, ésser des carrer, ésser capaç de llevar-li les ferradures a un cavall corrent, fi com un sard