EIXERIT
anar davant del vent SV, avantatjar / ésser molt llest, deixondit (R-M, A-M)
Si pensen que l'enganyaran, s'equivoquen, perquè és un noi que va davant del vent i s'adonarà de la trampa (R-M)
→pensar-se-les totes, ésser de l'ull del vent, saber què hi ha davall terra, ésser capaç de llevar-li les ferradures a un cavall corrent
[Vinaròs (A-M)]
eixerit com un esquirol SA, molt deixondit, viu de potències (A-M)
El meu nebot és eixerit com un esquirol, i això que només té cinc anys
→eixerit com un gínjol, eixerit com un pèsol, trempat com un all, trempat com un gínjol, viu com un alarb
[Ross. (A-M)]
eixerit com un gínjol SA, molt eixerit, espavilat (DIEC1)
L'Anna és eixerida com un gínjol, es nota que és una nena feliç i il·lusionada
→eixerit com un pèsol, més eixerit que un gínjol, més eixerit que un pèsol, més trempat que un all, trempat com un all, trempat com un gínjol, viu com un alarb, eixerit com un esquirol
eixerit com un pèsol SA, molt eixerit, espavilat / molt deixondit, viu de potències (DIEC1, A-M)
El teu fill és eixerit com un pèsol
→eixerit com un gínjol, més eixerit que un gínjol, més eixerit que un pèsol, més trempat que un all, trempat com un all, viu com un alarb, eixerit com un esquirol
▷fresc com un espàrrec (p.ext.)
[Emp. (A-M)]
ésser salat (algú) SV, que té gràcia o agudesa (EC)
La Maria és salada per naturalesa; ja es nota, fins i tot quan camina (També s'usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadjectival)
→ésser molt flamenc, ésser un argent viu, ésser bona crosta, més viu que la tinya, viu com un alarb, més viu que una geneta
ésser un bon escolà SV, eixerit / ésser viu, despert, deseixit (Fr, *)
Ja ets un bon escolà! (També s'usa amb la forma estar fet un escolà) (Fr)
→ésser un argent viu, ésser bona crosta, tenir molta cúbica, anar amb un dimoni a cada orella, portar l'orella dreta, ésser des carrer, ésser capaç de llevar-li les ferradures a un cavall corrent, fi com un sard, ésser de l'ull del vent
ésser un estornell (algú) SV, (ésser una) persona eixerida, molt desperta de potències (A-M)
No se n'hi escapa ni una; es coneix molt bé totes les minúcies de la feina; és un estornell (R-M)
→ésser una espurna (algú), ésser un argent viu, pensar-se-les totes, anar amb un dimoni a cada orella
més eixerit que un gínjol SA, molt content, eixerit, trempat / molt eixerit i animós (DIEC1, A-M)
Avui he parlat amb ell i trobo que ja ha superat el tràngol, l'he trobat més eixerit que un gínjol
→eixerit com un gínjol, eixerit com un pèsol, més eixerit que un pèsol, més trempat que un all, trempat com un all, més trempat que un gínjol, trempat com un gínjol
[Barc., Gir., Lleida, Tarr. (A-M)]
més eixerit que un pèsol SA, molt eixerit i animós (A-M)
Només té sis anys però ja és més eixerit que un pèsol
→més trempat que un pèsol, eixerit com un gínjol, eixerit com un pèsol, més eixerit que un gínjol, més trempat que un all, trempat com un all, viu com una centella
▷més content que un gínjol (p.ext.)
[Barc., Gir., Lleida, Tarr. (A-M)]
més trempat que un all SA, molt trempat, xalest (A-M)
Des que li va tocar aquell premi està més trempat que un all
→més trempat que un pèsol, trempat com un all, eixerit com un gínjol, eixerit com un pèsol, més eixerit que un gínjol, més eixerit que un pèsol
[Barc., Emp. (A-M)]
més viu que ses genetes SA, es diu d'una persona molt viva, que no es deixa enganyar o que sap enganyar els altres (A-M)
I en Joan, que és més viu que ses genetes, ho va veure tot d'una
[Mall. (A-M)]
net de clatell SA, [ésser] molt espavilat (DIEC1)
I que n'era de net de clatell el seu senyor! (A-M)
[Or. (A-M)]
pensar-se-les totes SV, discórrer amb llestesa i promptitud (R-M)
És un xicot que de tot se surt; se les pensa totes; no és fàcil que l'enredin / Ja veuràs com trobarà una solució adequada; se les pensa totes (R-M)
→saber-ne un niu, saber-la llarga, ésser un peix que es porta l'oli, saber on jeu la llebre, calçar molts punts, saber on s'ajoca el diable, perdre's de vista, anar davant del vent, ésser un gat vell (algú), conèixer les mates que fan llentiscle, saber el dimoni on jau, veure-hi a través dels gruixos
saber-la llarga SV, discórrer amb certesa i promptitud; tenir experiència / tenir molta experiència i astúcia / ésser molt astut o experimentat, ésser difícil d'enganyar (R-M, DIEC1, A-M)
És un gat vell i la sap llarga / És un home que sempre triomfarà perquè la sap molt llarga, i a més, no té gaires escrúpols (També s'usa amb el quantificador molt en posició preadjectival) (*, R-M)
→pensar-se-les totes, calçar molts punts, saber què hi ha davall terra, ésser un gat vell (algú), ésser un punt (algú), tenir molta cúbica, no jeure en es sostre, no jeure a sa palla
tenir la vivor de l'estornell SV, eixerit / ésser molt viu, deixondit, hàbil, espavilat (Fr, *)
En Joan té la vivor de l'estornell i ha trobat feina de seguida
→ésser un argent viu, anar amb un dimoni a cada orella, portar l'orella dreta, fi com un sard, més viu que la tinya
trempat com un all SA, molt trempat, ple de salut i bon humor / molt trempat, xalest (EC, A-M)
D'ençà que ha entrat en aquella nova feina, se'l veu trempat com un all / Se'n va anar content com un all, sense gens de por dels exàmens, com altres vegades (També s'usa amb l'adjectiu content) (*, R-M)
→més trempat que un all, més trempat que un gínjol, més trempat que un pèsol, trempat com un orgue, eixerit com un gínjol, eixerit com un pèsol, més eixerit que un gínjol, més eixerit que un pèsol, viu com un alarb, trempat com un pèsol, eixerit com un esquirol
[Barc., Emp. (A-M)]
viu com una centella SA, [ésser] eixerit, llest, tenir molta vivor / que té una vivor extraordinària (EC, A-M)
És viu com una centella; de seguida entén què li demanes / Els ulls vius com una centella (R-M, A-M)
→viu com la tinya, viu com la pólvora, més eixerit que un pèsol, més viu que l'arna, més viu que la tinya, més viu que una centella, més trempat que un pèsol, més viu que una mostela