DESGRAT
venir costa amunt (a algú) SV, una cosa, resultar molesta o difícil (DIEC1)
Això ve costa amunt en aquest moment / Aquell encàrrec li venia costa amunt, però el va complir / A mi sempre m'ha vengut costa amunt axò de pensar y creure que Déu hagués creat el món tal com el conexem avuy en dia (*, *, A-M)
→fer-se costa amunt (a algú), venir coster (a algú), fer-se-li una muntanya (a algú), venir esquerra mà (a algú), tot costa