IRRITAR
treure (algú) del solc SV, fer perdre la contenció / excitar molt algú, fer-li perdre la serenitat, la paciència (R-M, A-M)
Sempre treu tothom del solc amb la seva mala llet / No han parat d'importunar-lo fins que han aconseguit treure'l del solc, com si els divertís veure'l enfadat (*, R-M)
→treure (algú) de polleguera, treure (algú) de botador, treure (algú) de mare, fer-li perdre la crisma (a algú)
▷treure (algú) de compàs (p.ext.), fer menjar ceba (a algú) (p.ext.), fer rosegar ceba (a algú) (p.ext.)
•treure (algú) des solc (Bal.)