crispar els nervis (a algú) SV, fer posar nerviós algú (Fr)

Aquesta actitud em crispa els nervis / És una cosa que fa crispar els nervis (*, EC)

→ cremar-li les sangs (a algú), fer posar de punta (a algú), encendre-li la sang (a algú), fer bullir l’enteniment (a algú), fer-li malícia (a algú), treure (algú) de mare, treure (algú) de polleguera, treure el seny (a algú), posar malalt (a algú)

encendre-li la sang (a algú) SV, irritar fortament, aïrar / remoure’s intensament una passió, sobretot d’ira o d’amor desordenat (EC, A-M)

Aquest nen m’encén la sang de mala manera / En sentir-se increpat per l’altre se li va encendre la sang i es va abraonar al seu damunt (*, R-M)

→ cremar-li les sangs (a algú), crispar els nervis (a algú), fer bullir l’enteniment (a algú), treure el seny (a algú), fer mala sang (a algú), posar malalt (a algú)

▷ més encès que un toro (p.ext.), perdre els estreps (p.ext.), bullir-li la sang (a algú) (p.ext.)

fer bullir l’enteniment (a algú) SV, fer destralejar, treure de polleguera / exasperar, fer perdre la calma (A-M, *)

Em fa bullir l’enteniment amb els seus canvis d’humor

→ treure (algú) de mare, treure (algú) de botador, treure (algú) de polleguera, cremar-li les sangs (a algú), crispar els nervis (a algú), encendre-li la sang (a algú)

fer-li malícia (a algú) SV, causar irritació (R-M)

Em fa malícia que només vegi els defectes dels altres i no sigui conscient dels seus (R-M)

→ crispar els nervis (a algú), fer gràcia, tenir gràcia

fer mala sang (a algú) SV, irritar / irritar fortament, aïrar (Fr, *)

Fa mala sang veure que es comporta d’una manera tan descarada amb la gent gran

→ encendre-li la sang (a algú)

▷ fer-se mala sang (p.ext.)

■ posar (algú) a cent SV, irritar fortament, aïrar, fer perdre la calma

Sempre posa els seus pares a cent / Em fot a cent amb aquesta actitud de víctima (També s’usa amb el verb fotre i amb el numeral mil)

→ crispar els nervis (a algú), treure (algú) de polleguera

treure (algú) de botador SV, treure algú de punt, produir-li una irritació molt intensa, que li fa perdre la serenitat / exasperar-lo, fent-li perdre la serenitat (A-M, R)

Ses seves fetes me treuen de botador (Normalment s’usa amb el complement en forma pronominal)

→ treure (algú) de polleguera, treure (algú) de mare, fer bullir l’enteniment (a algú), treure (algú) de fogó, crispar els nervis (a algú), treure (algú) del solc, treure el seny (a algú), posar malalt (a algú), treure (algú) de seny

▷ sortir des botador (inv.)

[Mall. (A-M)]

treure (algú) de mare SV, exasperar / fer sortir algú de mare (R-M, IEC)

Aquestes coses tan injustes treuen de mare; no ho podem consentir (R-M)

→ treure (algú) de polleguera, treure (algú) de botador, fer bullir l’enteniment (a algú), treure (algú) de fogó, crispar els nervis (a algú), treure (algú) del solc, treure el seny (a algú), posar malalt (a algú), treure (algú) de seny

▷ sortir de mare (inv.), treure (algú) de compàs (p.ext.)

treure (algú) de polleguera SV, exasperar, fer perdre la calma (A-M)

Treu el seu marit de polleguera amb aquesta actitud / Aquella resposta el va treure de polleguera i va esclatar en improperis / Els seus comentaris absurds treuen de polleguera qualsevol que l’escolti (*, R-M, *)

→ treure (algú) de mare, treure (algú) de botador, fer bullir l’enteniment (a algú), treure (algú) de fogó, treure (algú) del solc, crispar els nervis (a algú), treure el seny (a algú), posar malalt (a algú), posar (algú) a cent

▷ sortir de polleguera (inv.), estar fora de polleguera (inv.), treure (algú) de compàs (p.ext.), fer menjar ceba (p.ext.), fer rosegar ceba (p.ext.)

treure (algú) del solc SV, fer perdre la contenció / excitar molt algú, fer-li perdre la serenitat, la paciència (R-M, A-M)

Sempre treu tothom del solc amb la seva mala llet / No han parat d’importunar-lo fins que han aconseguit treure’l del solc, com si els divertís veure’l enfadat (*, R-M)

→ treure (algú) de polleguera, treure (algú) de botador, treure (algú) de mare

▷ treure (algú) de compàs (p.ext.), fer menjar ceba (a algú) (p.ext.), fer rosegar ceba (a algú) (p.ext.)

• treure (algú) des solc (Bal.)