PEGAR
trencar la cara (a algú) SV, pegar a algú / donar cops a la cara d'algú (R-M, *)
Va perdre el seny, diuen que va trencar la cara a un home sense solta ni volta / Quan va sentir que aquell home es burlava d'ell hauria desitjat trencar-li la cara d'un revés (També s'usa amb el verb rompre) (*, R-M)
→rompre la crisma (a algú), girar-li la cara (a algú), desfer la cara (a algú), tocar-li el crostó (a algú), creuar-li la cara (a algú)