TROBAR
sortir-li al pas (a algú) SV, anar a trobar algú / anar vers qualcú i en direcció contrària a la que ell porta, per ajuntar-se amb ell abans que arribi al lloc on estàvem (R-M, A-M)
Li havia de parlar i li vaig sortir al pas quan tornava de la feina / Sabia que ell m'esquivaria, per això vaig ésser jo qui li vaig sortir al pas (També s'usa amb el verb eixir) (R-M)
→sortir-li a carrera (a algú), sortir-li a camí (a algú), a l'encontre
▷no prendre (algú) per altre (en algun lloc) (ant.), deixar-se caure (p.ext.)