CÀNDID
sant cristià SN, expressió afectuosa amb què a vegades acompanyem una pregunta que enclou una reconvenció / nom que hom dóna a la persona que demostra massa candidesa, que ha fet una atzagaiada, etc., retraient-la-hi d'una manera afectuosa / nom que es dóna familiarment a l'interlocutor que demostra massa candidesa, mancança de notícies, poca traça, etc (DIEC1, EC, A-M)
No tallis aquesta branca, sant cristià; l'arbre quedaria mutilat i sense gràcia / Què fas, sant cristià? No veus que això és un disbarat? / Però què tinch de contar-li, sant cristià, si arreu ahont la conegan n'hi retrauran l'auca / Ai, santa cristiana! ja veig que no em coneix ni coneix tampoc les persones que viuen amb mi (També s'usa amb la forma santa cristiana) (R-M, DIEC1, A-M, A-M)