CÀNDID
ésser de bona pasta (algú) SV, ésser de bon caràcter / ésser de bon geni, pacífic, de bon natural (R-M, EC)
És de tan bona pasta que mai no s'enfada / Sembla de bona pasta, però té cops de geni, de tant en tant (També s'usa amb el verb semblar i amb el quantificador molt en posició preadjectival) (R-M, *)
→ésser un tros de pa (algú), ésser de bona cri (algú), no tenir clovella (algú)
ésser un albat SV, ésser candi (R-M)
No té gens de malícia; és un albat, se li pot fer creure tot (R-M)
→pobre d'esperit, ésser un tros de carn batejada
▷ésser un bon element (algú) (ant.), ésser un escurçó (algú) (ant.), ésser una mala puta (ant.)
ésser un pau SV, (ésser una) persona taujana, sense malícia, excessivament crèdula (EC)
No es pot ésser un pau i deixar-se enredar d'aquesta manera / Es creurà qualsevol cosa que li diguis perquè és una paula (També s'usa amb la forma ésser una paula)
→beure a galet, ésser com un «bou beu aigua», mamar-se el dit
▷ésser un bon element (algú) (ant.), ésser un escurçó (algú) (ant.), ésser una mala puta (ant.), amb el lliri a la mà (p.ext.)
mamar-se el dit SV, badar, ésser extremadament ingenu / ésser crèdul, càndid, com un infant / ésser excessivament ingenu o curt d'enteniment (R-M, EC, A-M)
Es pensa que ens mamem el dit, però en sabem més del que es pensa
→tenir llana al clatell, no veure-hi més enllà del nas, ésser un pau
▷mamar-se els dits (v.f.)
no haver trencat cap plat SV, es diu de la persona que, per la seva aparença, hom diria que és incapaç de fer cap malifeta (DIEC1)
En Joan sembla que encara no hagi trencat cap plat, però no te'n refiïs, perquè té molta malícia (Sovint s'usa amb l'adverbi encara)
→no haver trencat mai cap plat ni cap olla
▷gata maula (p.ext.), mosca morta (p.ext.), no tenir cap ceba que li cogui als ulls (p.ext.), semblar que no ha trencat mai cap plat ni escudella (p.ext.), sant cristià (p.ext.)
sant cristià SN, expressió afectuosa amb què a vegades acompanyem una pregunta que enclou una reconvenció / nom que hom dóna a la persona que demostra massa candidesa, que ha fet una atzagaiada, etc., retraient-la-hi d'una manera afectuosa / nom que es dóna familiarment a l'interlocutor que demostra massa candidesa, mancança de notícies, poca traça, etc (DIEC1, EC, A-M)
No tallis aquesta branca, sant cristià; l'arbre quedaria mutilat i sense gràcia / Què fas, sant cristià? No veus que això és un disbarat? / Però què tinch de contar-li, sant cristià, si arreu ahont la conegan n'hi retrauran l'auca / Ai, santa cristiana! ja veig que no em coneix ni coneix tampoc les persones que viuen amb mi (També s'usa amb la forma santa cristiana) (R-M, DIEC1, A-M, A-M)