quedar en blanc SV, quedar sense res, sense entendre res / no seguir la il·lació d'un tema (DIEC1, *)
No sé si no s'ha explicat prou bé o si no l'he sabut entendre, el cas és que m'he quedat en blanc / Els nervis van fer que es quedés en blanc en ple examen de selectivitat (També s'usa amb el verb estar) (R-M, *)
quedar en blanc SV, quedar sense res, sense entendre res / no venir a la memòria alguna cosa a algú (EC, *)
Li van fer una pregunta, però no va saber què respondre perquè va quedar en blanc / A l'hora de l'examen es va quedar en blanc; no va recordar res del tema (També s'usa amb el verb estar) (*, R-M)
▷venir-li a la memòria (a algú) (ant.), anar-se-li'n de la memòria (p.ext.)
quedar en blanc SV, quedar defraudat, sense obtenir allò que s'esperava o desitjava (A-M)
En veure que la plaça de professor no seria per ell, va quedar en blanc. Se n'havia fet moltes il·lusions