DEURE
quedar a deure SV, no pagar / deure una part del deute original, després de pagar-ne una part / quedar obligat a pagar una cosa (R-M, Fr, A-M)
Aquell home ha marxat de la dispesa i ha quedat a deure els darrers dos mesos / Quinze cèntims que li havia quedat a deure (R-M, A-M)
→deixar a deure, deixar de compte
▷quedar cabals (ant.), estar endeutat fins al coll (p.ext.), tenir més deutes que el govern (p.ext.), quitament i espera (p.ext.), més endeutat que sant Pere i sant Bernat (p.ext.)