ACTIU
no caldre-li esperons per a córrer (a algú) O, ésser molt actiu / ésser molt llest i fort d'esperit, no necessitar estímuls per anar avant (A-M)
Fa moltes activitats i no li calen esperons per a córrer, perquè sempre va de bòlit / Aquest és dels que no ha de menester esperons per a córrer; sempre té energia per a fer les coses (També s'usa amb la forma verbal haver de menester)
→anar en dansa, no tenir espines en els peus
•no haver de menester esperons per córrer (algú) (Mall.) (A-M)