fer-li fretura (a algú) SV, mancar quelcom necessari, de què se sent la pèrdua / fer falta, ésser necessari (DIEC1, A-M)
En aquelles terres llunyanes, el mar em feia fretura / Senyor, ¿quina fretura me fan vostres anells? (També s'usa amb els quantificadors força, molt, etc. en posició prenominal) (R-M, A-M)
→fer-li falta (a algú)
fer-li fretura (a algú) SV, mancar quelcom necessari, de què se sent la pèrdua / fer falta, ésser necessari (DIEC1, A-M)
La seva companyia ara em fa fretura; necessito el seu consell / El finat ens farà molta fretura (També s'usa amb els quantificadors força, molt, etc. en posició prenominal) (R-M, EC)
→fer-li falta (a algú), fer-li menester (a algú)