TEMPTAR
fer venir aigua a la boca (a algú) SV, fer venir un gran desig d'alguna cosa / pensant en un vianda o parlant-ne, imaginar-se que hom ja l'assaboreix (DIEC1, EC)
Aquests albercocs tan madurs fan venir aigua a la boca / Només mirar aquells préssecs li feia venir aigua a la boca / El viatge que ha explicat m'ha fet venir aigua a la boca; tinc ganes d'anar-hi (*, R-M, R-M)
→fer venir salivera (a algú), fer denteta (a algú), fer-se-li les dents llargues (a algú), fer-se-li la boca aigua (a algú)
▷posar-li la mel a la boca (a algú) (p.ext.), rodar-li l'albarda (a algú) (p.ext.)
[Barc. (A-M)]