fer goig SV, fer bo de mirar per la seva ufana, la seva bellesa, etc. / causar satisfacció, ésser plaent, de mirar algú o alguna cosa per la seva ufana, bellesa, etc. (DIEC1, EC)
Fa goig, la Rosa, amb aquest pentinat / Han reformat l'edifici de la universitat i ara sí que fa goig: l'han deixat molt bé / Els camps fan goig de veure, tan verds! (Sovint s'usa seguida de la preposició de i dels verbs escoltar, sentir i veure) (EC, *, EC)
→fer bo de, fer de bon veure, fer patxoca, fer tropa
▷alegrar la vista (a algú) (p.ext.), de calendari (p.ext.), de postal (p.ext.), que és un content (p.ext.)
fer goig (a algú) SV, abellir a algú la seva adquisició o obtenció / abellir-li, desitjar, algú o alguna cosa (DIEC1)
Si aquest vestit no et fa goig, queda-te'n un altre / Si et fa goig en Joan, per què no li ho dius? / No em fa goig que surtin fins tan tard: un dia tindran un disgust / Són un tipus de sabates que no fan goig a ningú (DIEC1, EC, *, *)
→fer-li peça (a algú), fer gràcia (a algú), fer patxoca (a algú)
▷estar mort per (inv.)
no fer goig SV, inspirar desconfiança algú o alguna cosa, esperar-ne alguna cosa desagradable, enutjosa, etc. (EC)
No fa goig veure'l tan begut / El seu gest no m'ha fet gens de goig: malfia-te'n! (També s'usa amb els quantificadors gaire, gens, etc. en posició prenominal) (*, EC)
▷fer mal d'ulls (p.ext.)