alegrar la vista (a algú) SV, ésser d’aspecte agradable / fer veure una cosa molt agradable (*, A-M)

Sempre que ve aquella noia ens alegra la vista, és tan bonica! / L’Antònia alegra la vista als paletes cada vegada que passa per davant seu

→ fer de bon veure

▷ fer goig (p.ext.), valer ulls per mirar (p.ext.), fer patxoca (p.ext.), fer tropa (p.ext.)

bonic com un pom de flors SA, d’aspecte bell i sa (R-M)

Té una filla bonica com un pom de flors / Els cinc germans eren com un pom de flors. Quin goig que feien plegats! (També s’usa ometent l’adjectiu) (*, R-M)

→ bonic com un sol, bella com una fada, ésser un serafí

▷ lleig com un drac (ant.), lleig com una nit de trons (ant.)

bonic com un sol SA, comparança que s’aplica a persona o cosa molt bella, o brillant o dotada d’alguna qualitat extraordinària (A-M)

El fill de l’Edu i la Maica és bonic com un sol / S’ha casat amb una noia com un sol; és tan bonica com intel·ligent i bona / Era una criatura bonica com el sol (També s’usa ometent l’adjectiu i amb la forma bonic com el sol) (*, R-M, *)

→ bonic com un pom de flors, bella com una fada, ésser un serafí

▷ lleig com un mal esperit (ant.)

fer de bon veure SV, (ésser) d’aspecte agradable (A-M)

La seva àvia ha de ser gran, però tot i així fa de bon veure. Com que sempre va tan elegant! (També s’usa amb la forma ésser de bon veure)

→ fer goig, alegrar la vista (a algú), valer ulls per mirar

▷ tenir bona planta (p.ext.), ben fet (p.ext.)

fer goig SV, fer bo de mirar per la seva ufana, la seva bellesa, etc. / causar satisfacció, ésser plaent, de mirar algú o alguna cosa per la seva ufana, bellesa, etc. (IEC, EC)

Fa goig, la Rosa, amb aquest pentinat / Han reformat l’edifici de la universitat i ara sí que fa goig: l’han deixat molt bé / Els camps fan goig de veure, tan verds! (Sovint s’usa seguida de la preposició de i dels verbs escoltar, sentir i veure) (EC, *, EC)

→ fer bo de, fer de bon veure, fer patxoca, fer tropa

▷ alegrar la vista (a algú) (p.ext.), de calendari (p.ext.), de postal (p.ext.)

■ fer gràcia SV, causar satisfacció, ésser plaent, de mirar algú o alguna cosa per la seva ufana, bellesa, etc.

Aquesta criatura, de la manera que l’han guarnida, fa gràcia, és realment bonica (També s’usa amb el quantificador molt en posició prenominal)

→ fer goig

■ tenir el seu què SV, ésser bonic, plaent a la vista

—T’agrada aquesta faldilla? —Home, té el seu què / —Tu trobes atractiu en Pere? —Home, té el seu què

→ tenir la seva gràcia

▷ no tenir cap gràcia (ant.)

■ tenir la seva gràcia SV, ésser bonic o plaent a la vista

Quan vaig veure el vestit a la botiga no em va agradar; però ara que te l’has posat veig que té la seva gràcia

→ tenir el seu què

▷ no tenir cap gràcia (ant.)