FALTAR
faltar-se'n poc O, haver estat a punt d'esdevenir-se / estar a punt de fer, de sofrir una cosa, d'arribar a certa quantitat, etc. (EC, A-M)
Se'n va faltar poc per a acabar la carrera / Se'n va faltar poc perquè ell aconseguís la primera plaça / Se'n va faltar ben poc, que no caigués! / Si tota la suma no hi és, poch se'n faltarà / No se'n faltà un no res que no'l matassen; poch se'n faltà que no'l matassen / Li falta poch per tornar loco d'alegria (També s'usa amb les formes faltar-se'n ben poc i faltar-se'n molt poc) (*, *, *, A-M, A-M, A-M)
→faltar un pèl, venir d'un no res, anar de poc, venir d'un pèl, anar de prim, anar de res, venir d'un fil, venir d'un dit, fer prop
▷faltar poc (v.f.), a poca d'hora estant (p.ext.)