RIURE
esclafir a riure SV, riure fort, d'una manera sorollosa / posar-se a riure sorollosament / riure abundosament i sorollosa, sense poder-se reprimir (DIEC1, A-M, A-M)
En veure'l sortir disfressat d'aquella manera, vam esclafir a riure / De cop i volta va esclatar a riure sense que ningú sabés per què / Es posaven sèrios a estones, fins que esclafien a riure / Després d'esguardar-nos una llarga estona, esclafí a riure / Lo que jo no comprench és com tenen seriedat per no esclafir de riure (També s'usa amb el verb esclatar) (*, *, A-M, A-M, A-M)
→esclafir en una gran riallada, esclafir una rialla, riure per les butxaques, riure a barballera estesa
▷esclafir de riure (v.f.), esclafir a plorar (ant.), esclatar en plors (ant.), esclafir el plor (ant.)