ENCARA
encara que SAdv, introdueix l'enunciació de l'obstacle malgrat el qual alguna cosa té lloc / conjunció concessiva que introdueix l'enunciació d'un obstacle real, però ineficaç per a impedir l'acció expressada pel verb principal (DIEC1, A-M)
Encara que plogui, sortirem / Ho hauré de fer, encara que no m'agrada! / Jo crec que vindrà, encara que s'estimaria més anar a la platja / E no vulles que aquest teu poble crestià, encara que sia gran peccador..., sia affligit per la morisma / Encara que li daren botons de foch, may parlà / Y encara que no y hagués altra rahó, deuríeu mudar la voluntat vostra / Sempre dol haver-se'n de despedir, encara que sia por pocs dies / No, an a mi no me'l pendria el parany, encara que m'hi hagués de jugar la nita (DIEC1, EC, R-M, A-M, A-M, A-M, A-M, A-M)
→mal que, ja sia que, malgrat que, si bé, per bé que, a pesar de, ni que, per més que, ara bé