ENCARA
encara ara SAdv, denota que una cosa continua produint un efecte malgrat el temps transcorregut d'ençà que tingué lloc / en el temps present, i malgrat del temps transcorregut (DIEC1, A-M)
Encara ara li dol no haver anat a l'estrena / Encara ara li sap greu! / Encara ara li dura es susto / Recrees encar' are tot lo móna (DIEC1, EC, A-M, A-M)
bé que SConj, locució de vàlua concessiva que expressa la ineficàcia d'una dificultat, tot concedint la seva realitat (A-M)
Bé que et quedis, avisa'm que no te'n vas
encara que SAdv, introdueix l'enunciació de l'obstacle malgrat el qual alguna cosa té lloc / conjunció concessiva que introdueix l'enunciació d'un obstacle real, però ineficaç per a impedir l'acció expressada pel verb principal (DIEC1, A-M)
Encara que plogui, sortirem / Ho hauré de fer, encara que no m'agrada! / Jo crec que vindrà, encara que s'estimaria més anar a la platja / E no vulles que aquest teu poble crestià, encara que sia gran peccador..., sia affligit per la morisma / Encara que li daren botons de foch, may parlà / Y encara que no y hagués altra rahó, deuríeu mudar la voluntat vostra / Sempre dol haver-se'n de despedir, encara que sia por pocs dies / No, an a mi no me'l pendria el parany, encara que m'hi hagués de jugar la nita (DIEC1, EC, R-M, A-M, A-M, A-M, A-M, A-M)
→mal que, ja sia que, malgrat que, si bé, per bé que, a pesar de, ni que, per més que, ara bé
ja sia que O, encara / introdueix l'enunciació de l'obstacle malgrat el qual alguna cosa té lloc (DIEC1, *)
Ja sia que no vulgui cantar, ara ja s'ha compromès i ho haurà de fer
mal que SAdv, malgrat que, encara que / introdueix l'enunciació de l'obstacle malgrat el qual alguna cosa té lloc (A-M, *)
Vull acabar-ho aquesta nit, per tard que sigui; mal que no hagi de dormir / Vós heu de fer això, mal que us pesi / Mal que rebentis, no et donaré un cop de mà (R-M, Fr, EC)
ni que SConj, encara que / introdueix l'enunciació de l'obstacle malgrat el qual alguna cosa té lloc (EC, *)
Hi aniré ni que plogui / No ho diria ni que el matessin (Fr, EC)
per bé que SP, encara que / introdueix l'enunciació de l'obstacle malgrat el qual alguna cosa té lloc (DIEC1, *)
Sempre surt sense paraigua per bé que vegi que està a punt de ploure / Finalment ho va fer, per bé que no li agradava / Per bé que abans fossin amigues íntimes, no vol dir que ara encara ho siguin (R-M, EC, *)
→encara que, malgrat que, si bé, ja sia que, mal que, bé que, tot i, per més que, ara bé
per més que SP, encara que / introdueix l'enunciació de l'obstacle malgrat el qual alguna cosa té lloc (A-M, *)
Per més que li ho expliquessin, no acaba d'entendre aquelles operacions matemàtiques / Per més que el torturin, no aconseguiran que digui la veritat (R-M, *)
per molt que SP, encara que / introdueix l'enunciació de l'obstacle malgrat el qual alguna cosa té lloc (DIEC1, *)
Per molt que el cridis, no vindrà
si bé SConj, fórmula intensiva del valor concessiu (A-M)
No calia que hi donessis dues capes de pintura, si bé cal reconèixer que així ha quedat molt més bé / Llavors estava serè, si bé no del tot (R-M, EC)