SORD
dur d'orella SA, que no hi sent / que sent difícilment els sorolls o impressions auditives / [ésser] mig sord, una mica sord (R-M, A-M, Fr)
És una mica dur d'orella i sempre vol les primeres butaques al teatre / Crida més, que és dur d'orella i no t'ha sentit / Amb aquesta veueta no et sentirà perquè és dur d'oïda / N'hi ha molts de cassadors, que, per bé que los crid sa guàrdia civil, són durs d'oreya (També s'usa amb el nom oïda) (R-M, R-M, *, A-M)
→sord com una tàpia, tenir l'orella dura, tenir les orelles a llossar