de mena SP, per natura / expressió usada per a indicar que algú està determinat pel conjunt de condicions de la seva naturalesa (EC, *)
No sóc de mena menjador / L'ase és pacient de mena (EC)
▷de naixement (p.ext.), portar (alguna cosa) a la sang (p.ext.)
venir-ne de mena SV, ésser consubstancial (R-M)
Es vol aprimar, perquè diu que està massa gras; però és que ja en ve de mena; a casa seva tots ho són / De porc i de senyor se n'ha de venir de mena (R-M, EC)
→venir de família, venir de regàlia
▷mamar (alguna cosa) amb la llet (p.ext.), tenir fusta de (p.ext.), ésser fill de son pare (p.ext.)