AFAMAT
caure-li l'ànima (a algú) O, deixar-se sentir molt la fam o la debilitat (A-M)
No havia dinat i notava com l'ànima li queia
→tenir la panxa encastada a l'esquena, anar prim de ventre, mossegar-se els punys
caure-li l'ànima (a algú) O, deixar-se sentir molt la fam o la debilitat (A-M)
No havia dinat i notava com l'ànima li queia
→tenir la panxa encastada a l'esquena, anar prim de ventre, mossegar-se els punys
caure-li l'ànima als peus (a algú) O, tenir un gran desengany / decebre's, desil·lusionar-se (algú) (DIEC1, EC)
En veure que li caldria viure en aquella casa tan rònega, li va caure l'ànima als peus / Si voleu que us sigui franc, m'ha caigut l'ànima als peus; em creia que el grup s'ocuparia de coses més transcendents (R-M)