caure del cel SV, venir sense haver estat esperada (alguna cosa) (DIEC1)
Ha heretat uns diners caiguts del cel, perquè ni tan sols tenia un oncle a Amèrica que li hagués deixat la seva fortuna (S'usa normalment en forma perfectiva)
→baixar del cel, caure dels núvols, baixar dels núvols, venir de l'aire del cel
caure del cel SV, venir sense haver estat esperada (alguna cosa) (DIEC1)
Aquesta feina li ha caigut del cel, ja que encara no havia deixat cap currículum enlloc (S'usa normalment en forma perfectiva)
caure del cel SV, ésser providencial (R-M)
Aquests diners li han caigut del cel; els necessitava molt (S'usa normalment en forma perfectiva) (R-M)
→baixar del cel, caure dels núvols, plogut del cel, davallat del cel
caure del cel SV, ésser providencial (R-M)
Aquella feina em va caure del cel / Aquesta oportunitat ha caigut del cel, li ha arribat en el moment perfecte i no se l'esperava pas (S'usa normalment en forma perfectiva)