CAURE
caure de trompis SV, (caure) per terra, com a resultat d'una ensopegada o d'una empenta / caigut de cara a terra (EC, R-M)
Sortint de casa seva corria tant que va caure de trompis / L'Anna va ensopegar i va caure de trompis; ara porta el braç embenat (R-M, *)
→anar de trompis, caure de nassos, caure de vint ungles, anar de morros per terra, caure de morros per terra, caure de nas a terra