RIURE
cargolar-se de riure SV, riure / riure molt, desmesuradament (Fr, *)
Aquell acudit feia cargolar-se de riure / Es recargolava de riure cada vegada que el veia (També s'usa amb el verb recargolar)
→riure per les butxaques, petar-se de riure, pixar-se de riure, desfer-se de riure, esqueixar-se de riure, clavar-se a riure, desllorigar-se de riure, esbotzar-se de riure, cruixir-se de riure, morir-se de riure, descenyir-se de riure, desteixir-se de riure, fer ses corades de riure, esmortir-se de riure, escuixar-se de riure, espixorrar-se de riure, omplir un barret de rialles, riure a bell canyó, esternar-se de riure