BO
bon jan SN, [ésser] bona persona / home de geni bo, que a tot diu que sí / bon home, de geni benèvol, que no s'irrita (R-M, EC, A-M)
Veig que el teu oncle és un bon jan; d'altres al seu lloc s'haurien enfadat, mentre que ell s'ho ha pres rient / Per marit, tenia un bon jan (R-M, *)
→bo com el pa, bon home, ben entranyat, bona mossa, bona ànima
▷ésser una arracada (algú) (ant.); no haver trencat mai cap plat ni cap olla (p.ext.); tenir es bo amagat, com ses carxofes (p.ext.)