SORPRENENT
■ ésser fort SV, resultar molt sorprenent algun esdeveniment, fet, etc.
És fort o no que en Xavier se n'anés de la discoteca sense dir res als seus amics? / Va ser molt fort el que em va dir el Manel. Encara no m'ho puc creure (Només s'usa en tercera persona del singular i també amb el quantificador molt en posició preadjectival)
▷aquesta sí que és bona (p.ext.), aquesta és bona i no embafa (p.ext.), no cabre-li al cap (a algú) (p.ext.)