CASOLÀ
ésser de casa SV, ésser pertanyent o afeccionat a la casa / tenir el seu plaer més gran a estar a casa amb la família (R-M, DIEC1)
Aquest home és de casa: sempre li fa mandra anar a visitar algun amic / No surt mai; és tan de casa que enlloc no gaudeix com entre les seves quatre parets / El seu marit és molt de casa; no surt mai al vespre (També s'usa amb els quantificadors molt o tan en posició postverbal) (R-M, R-M, Fr)
→de casa seva, no haver eixit mai del fum de l'olla, dragó d'ombra
▷no caure-li les teulades damunt (a algú) (ant.), no caure-li la casa a sobre (a algú) (ant.), ocell de gàbia (p.ext.)