ésser d’allò que no hi ha SV, no poder-se comparar, en sentit pejoratiu (R-M)

No para de fer entremaliadures; és d’allò que no hi ha / Ton germà és el que no hi ha, posa interès en tot i tot ho domina (També s’usa amb les formes ésser el que no hi ha i ésser del que no hi ha) (R-M, *)

→ ésser tal com Déu l’ha fet, ésser el súmmum, ésser l’hòstia (algú), mai no vist, ésser una capsa de sorpreses

▷ ésser allò que no hi ha (v.f.), de pinyol vermell (p.ext.), d’allò més (p.ext.), trencar el motlle (p.ext.)

sens igual SP, que no hi ha res o ningú amb què o amb qui es pugui comparar

És un exemplar sens igual

→ sense parell, sense parió, sens par

▷ no tenir punt de comparació amb (p.ext.), no tenir comparació amb (p.ext.), per excel·lència (p.ext.)

sense parió SP, sense igual, incomparable (IEC)

És un joiell d’una bellesa sense parió; no n’he vist cap de tan bell / Té una bondat sense parió (També s’usa amb la forma sens parió) (R-M, *)

→ sense parell, sens par, fora de sèrie, sens igual

▷ no tenir punt de comparació amb (p.ext.), no tenir comparació amb (p.ext.), per excel·lència (p.ext.)