a voluntat (d’algú) SP, en la forma o en el temps que es vulgui / quan o com vulgui alguna cosa (A-M, IEC)

Van fer un bis a voluntat del públic / Amb el comandament a distància, l’aparell es pot engegar i parar a voluntat / Es pot posar o treure a voluntat (El complement es pot ometre) (*, R-M, EC)

→ a gust (d’algú), a lloure, a discreció (d’algú)