VIU

1. que té vida; que viu, no mort

de viu en viu SP, mentre viu / en vida, abans que sigui mort (R-M, A-M)

Va cedir tots els béns de viu en viu al seu nebot i ara han renyit i el pobre vell s’ha quedat sense res / Cremar els heretges de viu en viu / Van escorxar el porc de viu en viu: feia uns xiscles espantosos (R-M, EC, *)

en vida (d’algú) (p.ext.)

en vida (d’algú) SP, mentre algú és viu / durant la vida, vivint (R-M, IEC)

En vida del pare, els diumenges solíem menjar tortell per postres / Va fer donació en vida de tots els seus béns i propietats (El complement es pot ometre) (IEC, R-M)

de viu en viu (p.ext.)

2. prompte, amatent, a copsar, a concebre, a ginyar, les coses; extraordinàriament despert

ésser un argent viu SV, [ésser] persona molt espavilada (R-M)

Té un aprenentet que és un argent viu; tot ho aprèn al moment (També s’usa amb la forma ésser com un argent viu i amb el verb semblar) (R-M)

ésser un bon escolà, tenir la vivor de l’estornell, ésser una espurna (algú), ésser salat (algú), ésser molt flamenc, ésser un estornell

ésser un mussol (ant.)

ésser un bon peix SV, ésser una persona astuta, sagaç, que la sap llarga (IEC)

No cal explicar-li res; és un bon peix, se’n sabrà deseixir tot sol (R-M)

ésser un punt (algú), saber-la llarga, ésser un bon escolà, ésser un peix que es porta l’oli

tenir-ne de bones (p.ext.)

ésser un peix que es porta l’oli SV, tenir totes les condicions que calen per a reeixir (IEC)

És un peix que es porta l’oli, aprovarà les oposicions (També s’usa amb la forma ésser un peix que es duu l’oli)

pensar-se-les totes, ésser un bon peix, ficar-se per un cós d’agulla

ficar-se per un cós d’agulla SV, ésser molt viu (A-M)

No et preocupis per ell que ja se’n sortirà sol; és un xicot que es fica per un cós d’agulla, és murri per tot (R-M)

ésser un peix que es porta l’oli, més fi que l’or portuguès

saber treure sang d’un cos mort (p.ext.)

[Cast., Val. (A-M)]

més viu que la tinya SA, molt espavilat / ésser eixerit, llest, tenir molta vivor (R-M, EC)

No ha anat gaire a l’escola, però és més viu que la tinya / La seva germana petita és més viva que la tinya, no se li escapa res (R-M, *)

viu com una espurna de gatosa, més viu que la fam, més viu que una serp, tenir la vivor de l’estornell, ésser una espurna (algú), ésser salat (algú), ésser molt flamenc, viu com la tinya

partir un cabell a l’aire SV, ésser molt intel·ligent o viu de potències (A-M)

En el desenvolupament de la discussió ha partit un cabell a l’aire

xapar un cabell a l’aire (Mall.), tallar un cabell a l’aire (Mall.)

[Cat. (A-M)]

tallar un cabell a l’aire SV, ésser molt viu d’enteniment, tenir gran perspicàcia (R)

Ha sabut resoldre s’inconvenient d’una manera ràpida, ha tallat un cabell a l’aire

xapar un cabell a l’aire

partir un cabell a l’aire (Cat.)

[Mall. (A-M)]

tenir molta lletra menuda SV, ésser molt sagaç (IEC)

Soluciona tots els problemes que li plantegen, té molta lletra menuda aquesta noia

saber-la llarga, saber molta lletra menuda, saber molt de llatí

viu com un alarb SA, viu / eixerit, llest, que té molta vivor (Fr, *)

És viu com un alarb (IEC)

viu com una espurna de gatosa, eixerit com un gínjol, eixerit com un pèsol, trempat com un all, ésser una espurna (algú), ésser salat (algú), ésser molt flamenc

viu com una espurna de gatosa SA, [ésser] molt viu, agut, picant (A-M)

Vigila perquè aquesta professora és viva com una espurna de gatosa i fa uns comentaris molt mordaços

viu com un alarb, més viu que la tinya

xapar un cabell a l’aire SV, ésser molt intel·ligent o viu de potències / ésser molt viu d’enteniment, tenir gran perspicàcia (A-M, R)

Sap xapar un cabell a l’aire, no te preocupis per ell

tallar un cabell a l’aire

partir un cabell a l’aire (Cat.)

[Mall. (A-M)]